Una fallada de l’ES-Alert va deixar milers de catalans sense l'alerta de pluges torrencials

BarcelonaEl sistema d'alertes d'emergència ES-Alert va patir una fallada greu dissabte passat quan nombrosos usuaris catalans no van rebre l'avís de pluges torrencials que Protecció Civil de la Generalitat va emetre a primera hora de la tarda. L'alerta anava dirigida a tots els telèfons mòbils actius en 37 de les 43 comarques catalanes, però una incidència tècnica encara no aclarida va deixar sense l'avís crucial milers de ciutadans.

Una enquesta d’urgència realitzada per l'autor d'aquest article diumenge a través de cinc xarxes socials, amb més d'un miler de respostes, ha revelat que la pràctica totalitat dels afectats —més d'un 98%— són clients de l'operadora MasOrange, ja sigui directament mitjançant alguna de les seves marques comercials, o bé d'alguna operadora mòbil virtual (OMV) que utilitza la seva xarxa d'antenes.

L'operadora afectada és també la més gran

A Espanya hi ha actives 61,7 milions de línies de mòbil vinculades a telèfons i l'operadora que en gestiona més és precisament MasOrange, amb 25,6 milions de línies, el 41,54% del total segons la CNMC. Això significa que la fallada va afectar potencialment 4 de cada 10 usuaris de telefonia mòbil del país, més els turistes clients d'operadores estrangeres que tenen acord d'itinerància amb MasOrange.

La gran majoria dels ciutadans que no van rebre la primera alerta són clients de marques pròpies de MasOrange: Orange, MásMóvil, Jazztel, Simyo, Yoigo, Pepephone, Euskaltel i Virgin. Però també n’hi ha de les anomenades operadores mòbils virtuals (OMV) com SomConnexió, Estabanell, Parlem, Vera, Adamo, RaCCtel i Suop, que fan servir sempre la xarxa de MasOrange -o bé la de Movistar o Vodafone però en aquell moment no tenien cobertura i estaven connectats en itinerància a la de MasOrange-. Entre els afectats per l'omissió del primer missatge d'alerta hi ha clients de totes les marques esmentades. En canvi, tots van rebre al vespre un segon missatge d’aixecament de l’alerta, indicant que el sistema sí era capaç de funcionar correctament.

Com funciona el sistema

Les ES-Alert no les envia directament la Generalitat, sinó Protecció Civil de l'Estat. Catalunya, com totes les altres comunitats autònomes, accedeix via web a la plataforma del ministeri de l'Interior —desenvolupada l'any 2023 per una filial d'Indra amb un cost de 3,3 milions d'euros— indicant el contingut del missatge i a quines antenes s'ha d'enviar, marcant sobre un mapa el territori afectat.

A partir d'aquí, la plataforma estatal transmet l'ordre a les tres xarxes de telefonia mòbil que hi ha a l'Estat, que són les que disposen d’espectre radioelèctric atorgat per l’Estat en règim de concessió mitjançant processos de subhasta que proporcionen importants ingressos a la hisenda pública: MasOrange, Movistar i Vodafone.

A Catalunya hi ha unes 7.500 antenes de mòbil instal·lades en uns 5.000 emplaçaments. Descomptades les sis comarques del nord-est no afectades pel risc de pluja torrencial (els dos Pallars, la Cerdanya, l'Alta Ribagorça, l'Alt Urgell i la Vall d'Aran), l'alerta l'haurien d'haver rebut tots els mòbils encesos i amb cobertura d'unes 7.000 antenes.

Confirmació tardana i responsabilitats poc clares

Fins aquest dimecres, el ministeri de l'Interior no ha confirmat a Protecció Civil de Catalunya que la primera alerta de dissabte només es va difondre correctament a través de les xarxes de Movistar i Vodafone, però no la de MasOrange. Paradoxalment, el mateix dissabte, hores després que no arribés l'alerta inicial, un portaveu de MasOrange assegurava a l'ARA que no els constava cap incidència.

Tant el servei estatal de Protecció Civil, responsable últim de difondre les ES-Alert, com l'operadora MasOrange, han declinat explicar els motius d'aquesta incidència. Aquest silenci s'explica, amb tota probabilitat, per la voluntat de no assumir responsabilitats fins que no s'hagin aclarit els aspectes tècnics de la fallada.

Val a dir que la llei 11/2022 de telecomunicacions estableix a l'article 75 que les operadores amb xarxa estan obligades a difondre les alertes d'emergència. Si MasOrange va rebre del ministeri l'ordre, però no la va executar, podria ser sancionada amb una multa de milions d'euros. En canvi, si va ser la plataforma del ministeri la que no va enviar la primera alerta a MasOrange, la culpa seria del proveïdor de la plataforma d'enviament.

De fet, hi ha un precedent significatiu: el febrer del 2023, durant el període de proves d'ES-Alert —que es van fer precisament amb col·laboració de la Generalitat— es va detectar un error d'enviament que suposadament es va corregir amb una actualització del programari. Ara podria haver tornat a passar.

Confusió mediàtica afegida

La incidència va generar confusió entre els ciutadans que no van rebre l'alerta, però van veure com altres persones al seu voltant sí que la rebien. Molts van córrer a verificar si tenien activada la recepció d'alertes al mòbil, quan en realitat no calia: dels tres nivells de gravetat que preveu el sistema ES-Alert, només es fa servir el primer, que està activat per omissió i no es pot desactivar.

Tot i això, nombrosos mitjans digitals, impulsats pel desconeixement o per l’interès a pescar clics, es van afanyar a publicar instruccions per activar la recepció d'alertes dels nivells 2 i 3, que són opcionals però que aquí no es fan servir. A la confusió, hi va contribuir un document informatiu del departament d'Interior que feia l'efecte que sí que calia activar alguna cosa. Aquest document ja ha estat retirat de la web i està en fase de revisió.

Problemes lingüístics afegits

El cas té també una derivada lingüística. Protecció Civil de la Generalitat explica a l’ARA que totes les ES-Alert es redacten en tres idiomes: català, castellà i anglès. Com que el formulari de la plataforma per enviar alertes només n'admet dos, s'hi posen els textos en català i castellà combinats en un únic missatge, però s'hi adjunta la versió en anglès perquè aparegui en els telèfons no configurats en cap dels altres dos idiomes, perquè l'avís sigui també comprensible per als turistes.

Tot i això, en aquesta ocasió hi ha hagut ciutadans amb el mòbil en català que van rebre l'alerta en castellà i anglès. Aquest diari disposa d'imatges que mostren diverses combinacions d'idiomes, un aspecte que caldrà millorar en el futur.

Més enllà de la incertesa

La fallada del sistema ES-Alert planteja interrogants sobre la fiabilitat d'un sistema que hauria de ser absolutament operatiu en situacions d'emergència. Imma Solé, subdirectora de coordinació d’emergències de la Generalitat, explica a l’ARA que els avisos als mòbils no són l’únic mecanisme d’informació als ciutadans; també es compta amb els mitjans de comunicació, especialment els digitals, la ràdio i la TV; amb les xarxes socials; i amb les intervencions a peu de carrer dels ajuntaments, l’administració més propera. Tot i això, amb el canvi climàtic intensificant els fenòmens meteorològics extrems, sembla imprescindible garantir la fiabilitat del sistema d'alerta als mòbils, determinant responsabilitats i evitant que episodis com aquest no es repeteixin.