Fernández Díaz canvia l’àngel Marcelo per Llúcia de Fàtima

Mentre l’olor del clavegueram estatal va emergint a la superfície, i es van coneixent les fètides actuacions de Jorge Fernández Díaz durant el seu mandat com a ministre de l’Interior, l’home segueix departint a les seves columnes de La Razón sense fer cap referència a les muntanyes de fems que el van encerclant. En comptes d’oferir almenys la seva versió sobre tots els indicis acumulats, s’estima més, per exemple, oferir la seva pintoresca perspectiva entorn de la resolució del conflicte. Qui n’esperi el comentari geoestratègic d’un estadista, quedarà decebut. Fernández Díaz titula el seu últim article “La fi de la guerra vindrà per l’Il·lustre Cor de Maria”. S’agafa a una revelació de la Mare de Déu ocorreguda –bé, ja m'entenen– l’any 1929 i captada per Llúcia de Fàtima a Tui (Pontevedra), que vincularia la pau a la fi del cisma que l’Església ortodoxa planteja l’any 1054. Segons l’exministre, uns i altres haurien d'acceptar "el dogma de la Immaculada Concepció". És a dir, ni armament, ni pressió internacional, ni sancions: l’avenir de la guerra, milions de vides humanes i el preu de l’oli al Mercadona pengen del fet que les autoritats eclesiàstiques ortodoxes acotin el cap i acceptin que la Mare de Déu va ser concebuda sense pecat original.

El ministre és lliure de tocar la lira celestial en els seus articles d’opinió, tot i que això no el deixi en gaire bon lloc com a exresponsable de la cosa pública. Però jo preferiria saber –si tanta fe té en àngels i visionàries– com és que la guerra contra l’independentisme no la va deixar a les instàncies divines sinó que la va encarregar a personatges tan grollerament terrenals com Villarejo, rei no de l’avern però sí del subsol. Mentre ell o el diari on escriu no expliquin aquest afer a fons, columnes així són una burla afegida i un exemple de com funciona la premsa d’estat.