TELEVISIÓ

El final de ‘Merlí’ estava decidit des del primer dia

Francesc Orella reconeix que el professor de filosofia ha sigut “un personatge especial” per a ell

L’inesperat final de Merlí, amb la mort sobtada del protagonista poc després de l’arrencada de l’últim capítol, va agafar per sorpresa els milers d’espectadors de la sèrie, però el seu creador, Héctor Lozano, ja fa molt de temps que havia decidit que les coses anirien d’aquesta manera: “Des del primer moment jo ja sabia que volia acabar així: que hi hagués tres temporades, que el Merlí es morís i que es fes un salt temporal a set anys després”, explica a l’ARA.

Malgrat l’impacte emocional que va suposar per als seguidors de la ficció la desaparició del personatge, Lozano no creu que aquest últim episodi sigui “especialment dramàtic”. “És un final optimista. Al minut 12 o 14 es mor, però després hi ha el pas de temps i aquí ja comencem amb un to diferent, després de set anys d’haver-ho paït. L’espectador no ha tingut tant de temps per pair-ho, però entén perfectament aquest viatge, que permet veure com han canviat les coses i tot el que han après els Peripatètics d’aquest personatge que per a ells és inesborrable”, explica el creador de la sèrie. Francesc Orella, l’actor que interpretava el Merlí, hi coincideix: “Fa pena, és trist, però té la cosa bona que fem un salt en el temps, que els amics s’han fet grans i que guarden un bon record del Merlí. Dramàticament és un final interessant i potent, com es mereixia la sèrie”.

Segons Lozano, l’objectiu d’aquest tancament inesperat era que el Merlí es convertís també en un personatge “inoblidable” per als espectadors, “que deixés molta empremta”. “Potser sí que la mort contribuirà a idealitzar-lo una mica, a fer que quedi com a símbol d’alguna cosa”, diu Orella. “A mi aquestes coses no m’entusiasmen gaire, no vull ser símbol de res”, assegura, però alhora admet que el Merlí “no ha sigut un personatge més”, sinó “un personatge especial”, del qual ha “disfrutat molt”. “El fet que acabi morint també li dona un plus”, afegeix.

Dilluns a la nit, durant l’emissió del capítol, diversos usuaris de Twitter van comparar la mort del professor de filosofia de l’institut Àngel Guimerà amb la de Chanquete, un altre personatge adult carismàtic que va traspassar de manera imprevista i que va deixar orfes tota una colla de joves, en aquell cas els protagonistes de Verano azul. Lozano reconeix que aquella sèrie de principis dels 80 el va marcar, però puntualitza: “Hi ha una cosa que em va marcar més: el final de David el Gnomo”. “Que es morissin ell i la seva dona d’aquella manera tan maca, convertint-se en arbres, ho vaig trobar molt atrevit i molt ben fet”, recorda, en referència al final d’aquella sèrie d’animació creada per Claudio Biern Boyd, a qui assegura que algun dia li agradaria “dir-l’hi personalment”.

En aquest sentit, Lozano opina que la mort del Merlí, a diferència de la de Chanquete, no ha sigut “traumàtica”. “Ha sigut un xoc, esclar, però no tant com si l’haguessin atropellat, per exemple. Ha sigut més elegant”, afirma. I sentencia: “Aquest final no el canviaria per res. N’estic molt convençut, tant de la mort com de la part d’optimisme i llum que dona el pas del temps”. De fet, el creador de la sèrie recorda que la mort ha sigut un tema recurrent a Merlí, que “és una sèrie sobre filosofia i per tant parla de tots els aspectes de la vida, incloent-hi la mort”. “A la vida les coses passen així: la gent senzillament es mor”, diu, per justificar que l’existència del personatge acabés d’una manera tan abrupta.

Mantenir el secret

Héctor Lozano assegura que va mantenir en secret “durant molt de temps” la decisió que havia pres sobre el final de la sèrie, però la tercera temporada es va rodar entre l’abril i el juliol de l’any passat, de manera que ja fa molts mesos que l’equip de la sèrie i els responsables de TV3 ho sabien. “Em feia pànic que es filtrés el final -reconeix el guionista-, però tot l’equip tenia molt clar que no podia passar”.

En qualsevol cas, un cop emès aquí l’últim capítol serà difícil que la sèrie arribi sense espòilers als altres territoris on s’està emetent o on ho farà en el futur. De moment, Merlí està triomfant a l’Argentina i en altres països de l’Amèrica Llatina, on Netflix en va estrenar la segona temporada el 29 de desembre. La sèrie també ha arribat a França, se n’està preparant una adaptació a Alemanya i precisament diumenge va debutar a ETB en versió doblada a l’euskera.

El capítol més vist de les tres temporades

L’últim capítol de Merlí va ser el més vist de la sèrie, amb 693.000 espectadors i una quota de pantalla del 23,6%. Fins ara l’episodi amb més audiència era l’avantpenúltim de la primera etapa, emès el novembre del 2015, que havia tingut 610.000 seguidors i un share del 20,5%. Des de llavors, el mètode de càlcul de les audiències ha variat, ja que l’any passat es van començar a tenir en compte també els convidats, és a dir, les persones que miren un programa en una casa que no és la seva. Però fins i tot descomptant aquests espectadors extres, l’episodi de dilluns segueix ocupant la primera posició, amb 620.000 persones i un 22,2%.

En conjunt, l’última temporada de la sèrie de TV3 ha tingut, de mitjana, 538.000 espectadors i una quota de pantalla del 17,7%. Si no s’hi compten els convidats, els resultats baixen fins a 513.000 persones i un 17,5%. És exactament el mateix nombre de seguidors que va tenir la segona temporada, tot i que en aquell cas el share es va enfilar fins al 19,5%. L’etapa més vista va ser la primera, amb 561.000 espectadors i un 18,3% de quota.

Més continguts de