La forja de l'heroi Emiliano García-Page

En el tauler de les narratives mediàtiques, els barons han estat peces altament interpretables a conveniència. Emiliano García-Page és el nou heroi de la dreta mediàtica perquè el glop de l’amnistia li està costant de passar gola avall. No hi ha cap símptoma que la sang hagi d’arribar al riu, però, fidels a la seva actitud performativa, alguns titulars de portada buscaven drama: “El PSOE mostra la sortida a Page per criticar l’amnistia”, escrivia l’Abc. “Ferraz declara la guerra a la veu crítica contra l’amnistia”, reblava El Mundo. En canvi, El País ho explicava de manera ben diferent i li deia: pepero, més que pepero! El titular de portada del diari de Prisa era “Page s’alia amb tres barons del PP pel finançament”. Ah, la identificació del traïdor. I per 30 monedes de plata, amb permís de Rufián. La caverna aplica la plantilla habitual de la purga comunista. És el mateix que amb els jutges: ells poden criticar tot i que se’n derivi un biaix polític i ideològic, però ai de tu que els qüestionis: serà considerat poc menys que colpisme antidemocràtic.

En un altre ordre de coses, i ja que parlem d’aliances d’interès, tenim aquest tema: “Les onze comunitats del PP pacten una selectivitat comuna”, escriu El País. De nou, l’hemeroteca mostra una gran asimetria. Si això mateix ho fessin comunitats socialistes sota el jou d’un govern central popular, serien acusades de deslleialtat, desafiament, desdeny, desvergonyiment i tots els des que puguem imaginar. Però el PP s’arroga un sistema alternatiu al de l’Estat d’arrel autonòmica i els diaris afins corren a aplaudir-ho i no ho veuen un contuberni del separatisme. Jo només pateixo pels pobres alumnes d’aquests onze territoris: m’hi jugaria un pèsol que, a l’examen, els entra un article de Fernando Savater. O, fins i tot, de García-Page.