“De franquista a indepe”
La visita dels reis d’Espanya a Montserrat per commemorar el mil·lenari de l’abadia ha cridat l’atenció dels mitjans espanyols, sobretot per la tensió amb els manifestants independentistes. A Espejo público es recreaven en les imatges de l’enfrontament amb els Mossos i el tuit de Puigdemont criticant l’esdeveniment. Els tertulians de Griso ho van comparar amb la gent que es va manifestar en el seu dia al Valle de los Caídos i lamentaven la seva suposada ultraortodòxia. Una prova dels coneixements dels col·laboradors. A Telecinco, Ana Rosa Quintana feia cara de fàstic al veure les imatges dels manifestants: “¿Qué hacían los reyes ahí?”, es preguntava indignada. “El tema está cada vez más tenso”, concloïa la presentadora apel·lant a una deriva catastròfica. Cristina Cifuentes li contestava: “Es que es el colmo que los reyes de España no puedan ir a visitar una parte de España”.
Els espais informatius no van donar gaire rellevància a la visita dels monarques. A Antena3 Noticias era un breu al mateix nivell que la relliscada d'Emiliano García-Page xutant un penal en una inauguració. A Telecinco i Cuatro no passava d’una esbroncada sense més transcendència, i destacava l’escassa presència de manifestants independentistes que servien per demostrar el declivi del Procés.
La Sexta Noticias va ser la cadena que més va voler posar el focus en el mil·lenari de Montserrat. Informaven sobre el centenar de manifestants, els crits i xiulets contra els monarques i recuperaven un fragment del discurs de Felip VI on lamentava els extremismes. A continuació feien èmfasi en la història de Montserrat amb un vídeo d’imatges d’arxiu, sobretot del No-Do. Posaven un rètol en pantalla per resumir el paper històric de l’abadia: “De franquista a indepe”, condensaven. Incloïen imatges de Franco fent un petó a la Moreneta o “entrando bajo palio” a la basílica. Definien Montserrat com un lloc favorit per al dictador, “uno de sus puntos de especial interès”. També explicaven que Montserrat havia servit al dictador com a font d’inspiració per dissenyar el seu Valle de los Caídos. Glossaven la figura de l’abat Escarré com un abat agraït al règim de Franco: “Llegó a instalar vestigios y a realizar actos franquistas”, deien d’ell, tot i que després afegien que, als anys cinquanta, se’n va distanciar, va criticar el règim i es va veure obligat a exiliar-se. Entrant en el relat dels anys setanta ja explicaven com l’abadia havia servit de refugi a dissidents i s’havia convertit en un espai de protecció de la cultura catalana o de fundació de la Convergència de Jordi Pujol.
És simptomàtica aquesta percepció de la dictadura on tot sembla fer-se voluntàriament, per simpatia i afinitat al règim i no pas per por ni manca d’alternativa. Però no és la primera vegada que, en el retrat que fan de Catalunya, el catalanisme és una cosa recent que apareix després d’un passat franquista.