Giragonses i contorsions per no acceptar un error venial

De la mateixa manera que el 90% de les vegades que es diu "No ho hem sabut comunicar", el problema estava en el fet i no en la comunicació, també la informàtica és un recurrent boc expiatori. No ens enganyem: la immensa majoria de problemes tècnics són, en realitat, terrenalment humans. Saber prémer el botonet que toca i no el del costat.

L'aparent error del diputat del PP ha partit en dos els mitjans. Els de la triple dreta, esclar, intenten dir que l'error no era un error, però encara he de llegir enlloc una explicació convincent de per què no. "Un error que el PP nega salva un Sánchez enfrontat als seus socis", titular d'El Mundo. "Un vot del PP sota sospita salva del naufragi la reforma laboral de Sánchez", secunda l'Abc. I La Razón encara es posa més tremendista, per escriure que "La reforma laboral es convalida vulnerant els drets fonamentals". (Quin dret fonamental? ¿El de no entendre què significava votar sí?) Caldrà examinar el paper de la presidenta de la mesa del Congrés per si es va extralimitar en les seves funcions. I també es pot debatre sobre si té sentit consagrar un vot si hi ha hagut una equivocació humana al darrere. Però, en el moment de tancar les edicions, l'error era la hipòtesi més plausible i, en canvi, la caverna jugava a estendre ombres tèrboles per no admetre la trista realitat.

Davant d'aquesta patxanga votacional, les relacions entre socis d'investidura han passat a segon pla. El País intenta posar-hi punts de sutura ("ERC aposta per seguir donant suport al govern encara que va rebutjar el decret") mentre El Mundo titula amb una mà, perquè a l'altra hi té els cartutxos de TNT ("Dinamitat el bloc de la investidura"). També La Vanguardia recorre als explosius, però en aquest cas per escriure "El no d'ERC dinamita la relació amb Podem". Veurem si realment assistim a un enderroc amb trinitrotoluè o es tracta només de l’enèsima piula.