Gol a gol en pròpia porta
Diumenge a la nit, un minut després de les 12, Jordi Grau interrompia l’emissió del Gol a gol per connectar precipitadament amb el 3Cat Info i donar pas a una compareixença de la consellera d’Interior i Seguretat Pública, Núria Parlon. “Tres cat cat info... Tres cat punt info...” va dubtar Grau a l’hora d’anunciar la transició, evidenciant-se les dificultats dels professionals de la cadena per familiaritzar-se amb la nova marca.
Parlon ja estava intervenint davant dels mitjans. Darrere seu hi havia, seriós, Josep Lluís Trapero. La consellera feia unes declaracions sobre els efectes de les fortes tempestes a Catalunya que havien provocat una desgràcia a Sant Quintí de Mediona, on havia mort un menor i el seu pare estava desaparegut. També per explicar els criteris sobre les alertes a la població que aplica el govern. Un cop finalitzada la seva intervenció, la presentadora del 3Cat Info Anna Barreda tornava a donar pas al Gol a gol. I de seguida, Jordi Grau connectava amb l’estadi Johan Cruyff per obtenir més reaccions sobre el partit del Barça.
En un moment en què se suposa que la televisió pública ha de treure pit sobre els serveis informatius i, teòricament, demostrar el múscul d’aquest nou 3Cat Info més enllà d’una simple renovació estètica, el criteri de programació i de priorització de la informació és més que dubtós.
Després del Telenotícies i El temps, TV3 va emetre un capítol de la sèrie Els assassinats de Steeltown. Tot i que no estava anunciat així en la programació televisiva facilitada als mitjans, a continuació van emetre el Gol a gol malgrat les pluges torrencials a Catalunya, el rescat d’una trentena de persones a Montserrat i la tragèdia de Sant Quintí de Mediona. Sobretot, tenint en compte que a l’anàrquic Esport3 emetien una repetició del partit jugat a la tarda de la final de la Lliga Catalana entre el Baxi Manresa i el Joventut de Badalona.
És obvi que falta criteri pel que fa als protocols i criteris televisius: cal establir una coherència en la gestió dels diferents canals i les seves sinergies. Però, sobretot, és evident un cert oblit del servei públic a l’hora de prioritzar i demostrar capacitat de reacció informativa. Ja ho vam confirmar aquest estiu amb els incendis (que l’endemà van intentar compensar amb una saturació periodística quan ja era massa tard) i torna a passar ara amb les conseqüències dels aiguats. És com si la informació de servei i les emergències haguessin de lluitar sempre amb les ànsies per les xifres d’audiència, com si l’actualitat s’hagués de guanyar el seu lloc només a partir del moment que la catàstrofe està garantida. La connexió a correcuita amb la consellera d’Interior enmig d’un Gol a gol ho demostra. Un gest perquè no sigui dit, més que una sensibilitat informativa real i coherent amb l’actualitat d’aquell vespre.