L'ex primer ministre polonès i actual cap de l’oposició, Jarosław Kaczyński, va declarar en roda de premsa que Péter Magyar, flamant guanyador de les eleccions hongareses, havia matat el gosset de la casa per la via d’engegar el microones amb el cadell a dins. Ho atribuïa a les memòries escrites per la seva exdona, però resulta que ni l’exdona ha publicat cap llibre ni consta enlloc que Magyar cuini gossos com qui es prepara unes crispetes de sobre. Tot ve d’una notícia d’un mitjà creat just dos dies abans de llançar aquesta escandalosa notícia falsa i que els analistes vinculen amb un dels grups que executen aquest tipus d’operacions pel Kremlin. Això de dir que el teu enemic es cruspeix les mascotes ja sabem que dona bons rèdits, com va demostrar Trump fa un parell d’anys, amb un missatge de Facebook on s’assegurava que migrants haitians a Springfield (Ohio) capturaven i es menjaven les mascotes del veïnat.
¿No hi hauria d'haver una conseqüència per al polític que intoxica d’aquesta manera barroera? A un servidor públic se li exigeixen una sèrie d’exemplaritats, però, curiosament, no la de la veracitat. Es deu donar per suposat que el seu ofici passa, de manera inevitable, per la torsió del relat. Seria interessant estudiar per què la ciutadania no castiga la intoxicació. La principal dificultat, teòricament, és poder distingir el simple error o ignorància de la malícia conscient. Kaczyński es justificava dient que ell només replicava el que havia llegit als mitjans. Però és una excusa pobra, perquè al darrere no hi havia cap marca informativa mínimament solvent i consolidada. El cas mostra el perill de la devaluació del concepte de veritat i com la donem per impossible, enmig del soroll que determinats polítics –i pseudomitjans– alimenten. I ens devem una reflexió col·lectiva sobre per què castiguem tant alguns comportaments venials i tan poc la mentida.
