Mèdia  /  Grups Mediàtics 24/11/2022

L’ARA celebra 12 anys d'història mirant al futur

El diari ha celebrat el seu aniversari al Palau de la Música, que també acull un concert d'Els Catarres

4 min
Foto de família de la Nit de l'ARA

BarcelonaUn diari per explicar la realitat, però amb la mirada encarada al futur i a les noves formes de consumir informació. L'ARA ha celebrat avui 12 anys d'història i ho ha fet amb la seva tradicional festa al Palau de la Música, que enguany ha estat carregada de novetats sobre el diari. L'acte, presentat per Antoni Bassas i Carla Turró, ha deixat clar que l'ARA està viu i en constant evolució, sempre al servei dels seus lectors i la seva comunitat. En un dia tan assenyalat, el diari ha comptat amb el suport del president de la Generalitat, Pere Aragonès, de la delegada del govern espanyol a Catalunya, Maria Eugènia Gay, i del primer tinent d'alcaldia de Barcelona, Jaume Collboni. No s'han volgut perdre l'aniversari de l'ARA personalitats vinculades al món de la política, com Artur Mas, Santi Vila i Ferran Mascarell, i del sector de la comunicació, com Jaume Roures, director de Mediapro.

Inscriu-te a la newsletter series Totes les estrenes i altres perles
Inscriu-t’hi

La Nit de l'ARA ha servit també per compartir l'alegria per l'inici d'una nova etapa exemplificada pel trasllat a una nova seu, situada al barri del Raval de Barcelona. La nova redacció permet una vinculació més gran al teixit ciutadà i és una de les puntes de llança del projecte de futur del diari, com ha explicat Ferran Rodés, president de l'ARA. "Un 5% dels diaris que van néixer del 2010 cap endavant han sobreviscut i l'ARA és un d'ells", ha remarcat. El president del diari ha recordat que l'ARA es va fundar per satisfer "les necessitats lectores de la ciutadania catalana amb inquietud social, que fa coses i que té una mirada oberta". En aquest compromís per donar eines als ciutadans per entendre i reflexionar sobre la realitat i el futur, l'ARA ha reforçat les delegacions de Girona, Tarragona, Lleida i Madrid, una de les "obsessions" de Rodés, segons ha reconegut ell mateix.

"Creiem en el periodisme i creiem en el país. El periodisme, per a nosaltres, té més sentit que mai quan augmenta el soroll a l'ambient. Les coses no s'han de fer com s'han fet sempre i, per a nosaltres, és un estímul adaptar-nos a les noves formes de consum", ha recordat Esther Vera, directora de l'ARA, que ha agraït als subscriptors la confiança en el diari i el suport a un periodisme de qualitat. Vera ha recordat que durant aquest any el diari ha tret a la llum notícies importants i que han marcat l'actualitat, com ara diferents casos d'abusos sexuals. També ha destacat la cobertura des del terreny que s'ha fet de la guerra d'Ucraïna. "Volem captar el batec del món, que és el món d'avui i el de demà", ha remarcat.

La nit de l'ARA 2022

Referent del món educatiu

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha felicitat l'ARA per ser "un projecte que és un clar reflex de les coses que podem aconseguir quan posem en valor l'autoestima col·lectiva". "L'ARA es va fer pensant en gran i ara també mira cap al futur amb el model multicanal", ha assenyalat Aragonès, que ha assegurat que el diari "ha superat l'adolescència" perquè ha sobreviscut a tota mena de reptes, com ara la repressió de l'1-O, la pandèmia o la guerra d'Ucraïna.

Per la seva banda, la delegada del govern espanyol a Catalunya, Maria Eugènia Gay, ha destacat la contribució de l'ARA a la creació d'espais de reflexió en uns temps en què la rapidesa del dia a dia impedeix aprofundir en la realitat.

Finalment, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que ha intervingut a través d'un missatge de vídeo enregistrat, ha recordat Carles Capdevila, director fundador de l'ARA, a qui ha definit com "una persona lliure". "Crec que el diari ARA està mantenint el seu llegat, amb la mirada de periodisme independent que no es ven a res ni a ningú. I també per la preocupació per la infància, amb projectes com el Criatures", ha assenyalat.

Justament, el suplement i vertical digital sobre educació, infància i família del diari és un dels pilars del diari que acaba d'experimentar una profunda renovació. La directora del Criatures , Lara Bonilla, i la seva coordinadora, Elisabeth Escriche, han pujat a l'escenari per compartir amb la comunitat de l'ARA els principals eixos de la renovació del suplement, que continuarà fidel als valors que l'han convertit en un referent entre la comunitat educativa. "Volem parlar de maternitats i paternitats reals, acompanyar en la criança de fills i filles sense adoctrinar ni jutjar. Ho volem fer amb temes pràctics i que apel·len a la vida quotidiana", ha detallat Bonilla. Per la seva banda, Escriche ha explicat que volen estrènyer els llaços amb les xarxes socials perquè mares i pares puguin establir una comunicació directa amb el Criatures.

Un dels moments destacats de la nit ha sigut l'entrega dels premis Tatiana Sisquella a la contribució social i el premi Ignasi Pujol al foment de l’emprenedoria, tots dos amb el suport de la Fundació La Caixa, així com la proclamació del premi Carles Capdevila d’educació, dotat amb 15.000 euros. El guardó Tatiana Sisquella ha sigut per a la Fundació Mans a les Mans, que dona oportunitats educatives a 280 noies i nois, mentre que el premi Ignasi Pujol ha anat a parar a Cupra , marca enfocada al públic més jove i a l'electrificació de l'automobilisme. Finalment, el premi Carles Capdevila ha reconegut la Fundació Ateneu Sant Roc i l'Esplai Borinot , que enguany han celebrat 50 anys d'història.

Uns mitjans que ens portin a la saviesa

L'educació és un dels eixos principals de l'ARA i, per això, enguany la celebració del diari ha inclòs una conferència del doctor David Bueno, director de la Càtedra de Neuroeducació de la Universitat de Barcelona, que ha reflexionat sobre com els mitjans poden tenir un paper essencial en la creació d'una societat no només reflexiva sinó també encaminada cap a la saviesa. Durant la seva intervenció, titulada Curiositat, plasticitat cerebral i educació. La influència dels mèdia vista des de la neurociència, Bueno ha detallat com aquesta saviesa està molt més a l'abast del que la gent es pot imaginar.

"L'educació no és només als centres educatius. Per poder reflexionar, pensar i criticar, el primer és estar informat. Aquest és el paper principal dels mèdia: donar dades per saber què passa al nostre entorn", ha detallat Bueno. Segons ha explicat, l'allau d'informacions actual fa necessari anar un pas més enllà per poder arribar a la societat de la saviesa, i això és possible dedicant cada dia una estona a llegir, pensar i reflexionar. "La saviesa la tenim a prop, no està lluny", ha explicat.

Per al doctor, un dels obstacles per acostar-se a la saviesa és deixar-se endur per la por, una de les reaccions freqüents davant els canvis, que ara són més ràpids que mai. Davant les novetats constants, ha afegit Bueno, es pot respondre amb por, pensant que tot implica una amenaça, o amb curiositat. "La curiositat sempre implica reflexivitat", ha assegurat.

Bueno ha animat els assistents a l'acte a formar part del grup dels curiosos perquè són les persones "més transformadores". "No els fan por les novetats i poden aprofitar les oportunitats", ha remarcat. Crear una societat de persones curioses passa per un sistema educatiu que afavoreixi el diàleg i la crítica i uns mitjans que convidin els lectors a pensar per què es fan les coses i com s'han de fer.

stats