Societat  /  Educació 24/11/2022

L'Esplai Borinot, l'alegria de Sant Roc

L'entitat badalonina guanya el premi Carles Capdevila, que aquest any distingeix projectes d'educació

3 min

BadalonaA l'Esplai Borinot estan de festa per partida doble. Aquest any en fan 50 obrint el lleure a criatures i adolescents del barri badaloní de Sant Roc, un dels més densos de Catalunya i amb menys renda per càpita. La cirereta del rodó aniversari –celebrat ja en una festa popular a la recuperada plaça Roja– té forma de premi, el de la cinquena edició del Carles Capdevila, que atorga el diari ARA i que enguany distingeix un projecte educatiu en el lleure. 

El Borinot és essencialment això, una iniciativa que tracta d'acostar el lleure a criatures i adolescents que no el troben en un altre lloc. "Són nanos que, tret d'anar a alguna extraescolar, no tenen un lleure com el coneixem", explica Pilar López, que fa molts anys que està vinculada a l'esplai, primer com a monitora i ara com a coordinadora de projectes de la Fundació Ateneu Sant Roc.

L'Ateneu és el pinyol, el centre d'on han sorgit els 18 projectes educatius i del lleure. Un d'aquests, de fet, és l'esplai, que és el més antic i va néixer per la voluntat dels mateixos veïns d'omplir un buit gegant de falta d'oportunitats per esbargir-se en un barri típic del tardofranquisme. Com fa 50 anys, Sant Roc és avui un barri amb pocs serveis o zones d'esbarjo i tantes carències com necessitats socials. Cada divendres a la tarda, mig centenar de criatures del barri, entre els cinc i els catorze anys, es troben a les instal·lacions de l'esplai. Per grups d'edat, berenen i fan activitats diferents (circ, dibuixos, jocs, etc.) repartits entre les diferents sales i fins i tot ocupen part de la veïna parròquia local. De tant en tant, també surten, al cine, a una exposició o a la muntanya. "Sempre ha estat un espai on els nanos del barri han pogut conèixer l'entorn, els veïns, treball d'hàbits, el fet de compartir", relata López.

Un grup de monitors voluntaris dinamitzen les activitats i acompanyen els nois. Un d'ells és Antonio Aguilar, que havia estat un d'aquests nens, com bona part de la seva família, explica. Quan va créixer, es va decidir a seguir com a monitor i ara, amb 16 anys, s'encarrega del grup dels petits. Diu que s'hi va quedar com a agraïment a la tasca dels que l'han precedit i com una manera de tornar tot el que hi va aprendre en la seva etapa d'usuari. "A mi els valors que em van transmetre aquí em van agradar i m'han servit molt", admet aquest estudiant d'un grau mitjà de farmàcia. 

En canvi, Carla Expósito es va enganxar al Borinot després d'haver fet el seu treball de recerca del batxillerat sobre aquest esplai. Amb els adolescents posa ordre a l'hora de berenar i indica que en activitats rutinàries com la de seure al voltant d'una taula de menjar també es pot treballar "el respecte a l'espai, als companys, al material".

L'hora de berenar a l'Esplai Borinot de Sant Roc.
Un joc de cartes per ampliar vocabulari.
Jocs dels més petits.

En aquests 50 anys, el perfil d'usuaris de l'esplai ha anat canviant al mateix ritme que ho ha fet el barri. Al Borinot la diversitat d'origen no s'aprèn en fitxes ni en contes, sinó que és el dia a dia, explica López. El barri és petit i comparteixen l'escola i els carrers, però és cert que "per tendència natural s'ajunten amb els seus similars". Entre activitat i activitat d'esbarjo, els nois "creen vincle d'amistat", però l'esplai també s'erigeix en un espai de cohesió perquè les famílies (migrants, autòctones paies i gitanes...) hi fan relacions entre elles, ni que sigui perquè es troben a la porta de l'esplai. 

Pel Borinot hi han passat tres generacions. Molts dels usuaris són fills o nets de nens i nenes que hi van créixer. Això fa que l'esplai sigui una entitat molt coneguda al barri i que quan els veïns veuen les samarretes de colors que llueixen els monitors els cridin per saludar-los. Potser és un vell conegut. 

El Carles Capdevila és el primer premi remunerat dels molts que ha rebut el Borinot. López riu pensant tots els projectes que es podran continuar fent amb els 15.000 euros de dotació, i més quan el 70% dels gairebé 660.000 euros del pressupost de l'Ateneu prové de fons privats, com donacions privades o aportacions d'empreses. L'encadenament de crisis econòmiques ha fet ressentir la caixa en més d'una ocasió i l'entitat sempre està amb l'ai al cor per poder atendre els grups de mares, de sortides a la muntanya o les colònies d'estiu. "De vegades ens arriba algun regalet de Nadal que no t'esperes", afirma, i explica que han reforçat l'equip de captació de socis.

stats