05/07/2022

Les reverències de La Sexta a la reina Letícia

2 min
Captura de pantalla de 'laSexta Noche'

A aquestes altures la campanya promonàrquica de La Sexta no només és ridícula sinó que està començant a fer ferum de naftalina. Els continguts per enaltir la Corona espanyola són propis d’una altra època televisiva i periodística però estan disfressats d’un fals discurs progressista.

Inscriu-te a la newsletter series Totes les estrenes i altres perles
Inscriu-t’hi

Dissabte, a La Sexta noche, el fràgil presentador José Yélamo, mostrava a l’audiència un vídeo comparatiu entre el paper de la reina Letícia durant la cimera de l’OTAN i l’actitud que va mostrar la reina Sofia, arran del mateix esdeveniment el 1997, quan els actuals emèrits van rebre Bill Clinton i la primera dama dels Estats Units. “Vamos a fijarnos con detalle”, deia el presentador. Una frase que forma part del segell de La Sexta i que utilitzen quan sobredimensionen les imatges i les treuen de context per vendre una tesi ideològica a l’audiència. La locució del vídeo deia: “La reina Leticia toca, besa, abraza. Si se limita a dar la mano lo hace con las dos. Reparte caricias. Le gustan las distancias cortas. Un estilo diferente al de su antecesora, la reina Sofía. Ella mantenía más las distancias. Se limitaba a dar una mano. Una sonrisa. Pero poco contacto físico”. Destacaven com a Letícia li agradava retallar distàncies i xerrar contínuament amb els convidats, una actitud que consideraven de més intimitat, i no pas com la de Sofia, que simplement era cordial i formal. “Los tiempos cambian” concloïa el reportatge. Yélamo va donar pas als tertulians perquè suquessin en pa en aquesta tonteria, mentre les imatges en pantalla no paraven de mostrar en bucle Letícia rient i saludant. A la pantalla gegant del plató un rètol amb majúscules enormes anunciava: “EL TRIUNFO DE LETIZIA”. La tertuliana especial per abanderar aquesta tesi era la periodista del cor Rosa Villacastín, una de les figures emblemàtiques de la televisió dels vuitanta i noranta. “Hemos tenido la oportunidad de conocer a la Letizia de verdad”, assegurava la dona. Quan un dels convidats va lamentar el paper accessori i frívol de les esposes dels líders mundials, van allargar el debat en aquest sentit. Les aportacions eren tòpiques però l’important eren les imatges que utilitzaven per distreure l’espectador: més escenes de la reina Letícia com a màxima representant de la simpatia.

Posteriorment, van carregar contra l’emèrit, fent propaganda d’un reportatge del diari d’Eduardo Inda on oferia unes fotografies antigues de Joan Carles amb Corinna.  La Sexta, una vegada més, treballa per enaltir la imatge de la família reial actual posant-la en contrast amb la degradació de la institució que va provocar l’emèrit. És una estratègia per distanciar el rei Felip de la corrupció del seu pare. Exhibir-los com a figures antagòniques o oposades. La Sexta fa el que sempre van fer les televisions amb Joan Carles I: reverenciar la monarquia, protegir-la i adorar-la. “Los tiempos cambian” deia el reportatge de La Sexta noche. Però és obvi que, per a alguns, no han canviat tant. La cadena està fent la propaganda més elemental i ridícula amb l’esperit propi de la Transició més poruga. I així només es cometran els mateixos errors del passat.

Mònica Planas és periodista i crítica de televisió