Els informatius espanyols obrien, com és lògic, amb la compareixença de Pedro Sánchez. Al Telediario de La 1 ho agafaven per la voluntat del president de no tirar la tovallola i resumien el seu pla anticorrupció. Posaven èmfasi en la satisfacció del govern per la compareixença, que reforçava certa idea de punt d’inflexió a què aspiraven els socialistes. De fet, la crònica que es feia de la sessió al Congrés recorria freqüentment a citar fonts del govern i del partit, fins i tot a les seves metàfores. La periodista resumia: “Muy elocuente ha sido la imagen que establecían en las filas del PSOE, dicen, que el PP ha vendido la piel del oso antes de cazarlo, pero que la jugada les ha salido mal porque el oso está más vivo que nunca”. Al·legories que aportaven un vigor excessivament entusiasta a la realitat. “La legislatura parece que de momento aguanta” i “pleno superado, dicen fuentes del gobierno” era la conclusió final de la notícia.
Antena 3 noticias oferia una versió molt contrastada gràcies a la sempre àcida Sandra Golpe. L’informatiu feia un muntatge per representar la tensió viscuda al Congrés en què amenitzaven la batalla dialèctica amb música d’acció, un recurs que convertia la crisi política en un espectacle emocionant. La presentadora obria el programa amb voluntat editorialitzant, entonació sarcàstica i les clàssiques microexpressions facials que evidencien menyspreu: “Pedro Sánchez no dimite. La verdad es que nadie esperaba que lo hiciera y el guión se ha cumplido hoy a rajatabla. Mucha presión de sus socios. Muchas disculpas repetidas y poco más. Pedro Sánchez se enroca y se limita a presentar una serie de medidas para evitar que vuelva a pasar lo que ya ha pasado en su partido”. El programa emfatitzava els zooms sobre el rostre de Sánchez per afegir dramatisme a la seva situació. Després de resumir la jornada al Congrés, feien un repàs en imatges de tots els imputats de l’entorn del president com a prova de la seva inexplicable resistència a dimitir. A continuació, un reportatge tirava per terra totes les mesures del pla anticorrupció presentat al matí pel govern, i l'exposaven com una fal·làcia que no és ni innovadora ni ofereix especials garanties. Tancaven el bloc polític anant a remolc d’una exclusiva d’OK Diario, el mitjà d’Eduardo Inda, que darrerament té molta requesta a les televisions privades. La seva informació assegurava que “las feministas Lastra y Calvo conocían los abusos de Salazar”.
A Noticias Cuatro preferien posar el focus en la tensió de la confrontació, i Telecinco feia una crònica final complementària dels escarafalls, crits, llàgrimes, absències i anècdotes per donar-hi un aire més melodramàtic i novel·lesc. A La Sexta noticias, cada intervenció acaba tan fragmentada, triturada i descontextualitzada per ajustar-se al seu relat que la notícia, en comptes de semblar un resum informatiu, acaba semblant el tràiler d’un thriller polític.
