Divendres al matí els mitjans cobrien l’acte d’obertura de l’any judicial. És un ritual institucional on els discursos de la presidenta del Suprem i del fiscal general fan un diagnòstic de l’estat de la justícia. És un acte eminentment corporatiu i simbòlic del que el ciutadà se sent allunyat. Televisar-ho pot interpretar-se com un gest de transparència en què el poder judicial s’autoavalua, però a la vegada contribueix a accentuar aquesta aura de distància. A El rojo vivo, a La Sexta, per exemple, van mantenir un requadre fix en pantalla amb la imatge de l’entrada del Tribunal Suprem per observar amb deteniment com arribaven els assistents, com si fos una catifa vermella d’un festival de cinema glamurós.
Enguany l’acte tenia una rellevància política extra pel processament del mateix fiscal general, Álvaro García Ortiz, i el debat sobre si la seva intervenció davant del rei era adequada o no. La plantada del PP com a protesta per la presència del fiscal general de l’Estat afegia més llenya al foc.
Ara bé, aquest pretès boicot de Núñez Feijóo va ser, en realitat, una estratègia de contraprogramació. En comptes d’assumir el cost de l’absència, el PP ho va convertir en una oportunitat. La seva “protesta” va tenir una bona contraprestació mediàtica. Feijóo i Ayuso van ser obsequiats amb un seguiment televisiu acurat i en directe d’un acte paral·lel del partit a Arganda del Rey. A El rojo vivo esperaven els dos líders a la plaça de l’Ajuntament per fer la seva festa paral·lela retransmesa per a tota Espanya gràcies a La Sexta. La van celebrar exactament a la mateixa hora que començava l’obertura de l’any judicial, i van simultaniejar els discursos.
Mentre García Ortiz feia la seva intervenció, Antonio García Ferreras oferia al seu programa un requadre on vèiem la presidenta de la Comunitat de Madrid fent una arenga en directe. A mig discurs del fiscal general el van tallar i van canviar les prioritats, i els espectadors vam passar a sentir la dissertació abrandada de Díaz Ayuso. Per tant, La Sexta va equiparar en importància i repercussió els dos actes. Una de les frases llegendàries d’Ayuso és que “Madrid es España dentro de España”, i és talment el que estàvem veient a la tele. "Cónclave de Ayuso y Feijóo en Arganda del Rey", deia el rètol en pantalla. I mentrestant, a La Sexta, el discurs de la presidenta del Tribunal Suprem, Isabel Perelló, va passar a un segon pla per parar atenció a la prèdica de Feijóo. La plantada del PP a l’acte del Tribunal Suprem va tenir uns rèdits propagandístics indubtables. En el cas d’haver assistit a l’acte judicial, Feijóo hauria sigut un simple espectador. En canvi, divendres al matí es va convertir en coprotagonista, amb espectacle inclòs. El que havia de ser una cerimònia jurídica esdevé una batalla política on La Sexta equipara els dos bàndols per accentuar la fractura. El ritual judicial esdevé un pols polític. Segurament és l’escenificació clara i perfecta que demostra la judicialització de la política i la politització de la justícia.
