El govern espanyol busca posar límits a la publicitat institucional als mitjans

MadridEl govern espanyol fa una pas endavant per limitar la publicitat institucional als mitjans de comunicació. El consell de ministres d'aquest dimarts té previst aprovar en primera volta l'avantprojecte de llei de publicitat institucional que, entre altres coses, acotarà a un 35% els ingressos publicitaris provinents del conjunt de les administracions públiques que poden rebre les empreses que estan rere diaris, canals de televisió o ràdios, tal com va avançar El Confidencial i confirmen fonts governamentals l'ARA.

El ministeri que pilota la norma és el de Funció Pública i Transformació Digital, sota la batuta d'Óscar López (PSOE), que fa temps que es va posar entre cella i cella avançar en termes de transparència sobre la publicitat institucional dels mitjans, però també sobre qui hi ha rere la propietat dels mitjans. De fet, l'avantprojecte de llei que s'aprovarà aquest dimarts inclourà també l'obligació de fer pública aquesta propietat.

A falta de conèixer la lletra petita de la nova llei, caldrà veure com encaixa amb el registre que es va incloure en el projecte de llei per a la millora de la governança democràtica en serveis digitals i mitjans de comunicació, que es va aprovar l'any passat i que continua en un calaix al Congrés. Aquesta norma ja preveu la creació d'un registre públic de mitjans de comunicació que depengui de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) i que té com a objectiu informar de forma transparent sobre la propietat i publicitat institucional dels mitjans.

En el Pla d'Acció Democràtica que Pedro Sánchez va presentar l'estiu del 2024 ja s'hi incloïa aquesta reforma per "introduir criteris de transparència, proporcionalitat i no discriminació" en l'assignació de la publicitat institucional als mitjans. A través d'això, el govern espanyol vol evitar que mitjans sense viabilitat econòmica rebin de forma discrecional ingressos públics.

Aleshores, el president espanyol plantejava als grups desenvolupar per llei el reglament europeu sobre la llibertat dels mitjans de comunicació per millorar la "transparència" de l'ecosistema mediàtic, on la Moncloa creu que es juga una bona part de la batalla política actual. En aquell moment, Sánchez apuntava a la necessitat de reformes en la justícia, però també contra la "desinformació", de la qual va culpar alguns "pseudomitjans" vinculats principalment a l'extrema dreta.

Amb tot, cal tenir en compte que la nova norma arriba tot just al consell de ministres i, per tant, està en una fase molt incipient. Ara s'obrirà el període d'audiència pública i després haurà de ser aprovada pel govern espanyol per segon cop. No serà fins aleshores que la llei farà el salt al Congrés, on la fragmentació parlamentària, però sobretot la fràgil relació amb els partits del bloc d'investidura, dificulta que pugui prosperar. A això s'hi suma el fet que aquests pròxims mesos estaran marcats per les eleccions en algunes comunitats autònomes, mentre que els comicis a l'Estat estan previstos per al 2027. Tot i el context i poc marge de temps que té el govern espanyol, Sánchez va iniciar l'any fixant-se com a objectiu seguir amb l'agenda legislativa, com a mínim a la taula del consell de ministres.