Els qui han volgut tallar el cap de Claudine Gay (1)

Titular de CTXT: “Caça de bruixes a Harvard”. Titular d’El Español: “No, la rectora de Harvard no ha estat víctima d’una caça conservadora”. Qui té raó? Que hi ha una campanya de desprestigi contra l’acadèmica és evident i es deixa sentir també entre els diaris de dretes. A La Razón, per exemple, titulen: “El 'penis conceptual' o per què la mediocre Claudine Gay va arribar a presidenta de Harvard”. Venen a dir que va guanyar la plaça només pel fet de ser dona i negra (després de segles en què només els homes blancs l'han ocupat). I la presumpta mediocritat? No l’argumenten, però és cert que l’han acusat de copiar alguns paràgrafs de context escrits per altres autors als seus articles sense atribuir-ho adequadament. (La qual cosa denota mala praxi, però no anul·la per se la seva contribució intel·lectual.) Més titulars: “Apoteosi 'woke’ a Harvard” (Abc), “Harvard progre” (La Razón). La idea que una institució amb un patrimoni superior al PIB de països com Veneçuela o el Paraguai i on estudiar quatre anys té un cost mitjà de 334.000 dòlars sigui gaire progressista em desperta un somriure d'orella a orella, però ja s’entén què volen dir.

Un personatge clau a tenir en compte és Elise Stefanik. Va ser la congressista republicana que va sentenciar Claudine Gay quan li va demanar si el codi de Harvard considerava la crida al genocidi jueu com una forma d’assetjament. La ja exrectora, buscant defensar la llibertat d’expressió, va venir a dir que s’hauria de distingir entre la mera expressió d’una idea i la crida a una acció concreta contra un individu o grup. Entenent el matís que buscava, no va ser gens afortunada en l’exposició, així que la piconadora que trinxa els matisos en temps de xarxes socials va fer la resta. Però demà parlarem de com actuen els qui han tallat el cap de Claudine Gay.