Heu de conèixer aquestes dones tan temudes
El 33 ha estrenat una sèrie documental magnífica que no us heu de perdre, sobretot si lamenteu l’escassa oferta cultural que hi ha a la televisió. Dibuixar pel canvi (Draw for change) s’emet els dilluns a la nit, però teniu la sèrie completa a la plataforma 3Cat. Cada capítol està dedicat a una humorista gràfica, dibuixant de còmic, ninotaire o il·lustradora de diferents llocs del món on el poder ha coartat la llibertat d’expressió. Descobrireu Doaa el-Adl, al capítol 3, la primera dona que va guanyar un dels premis de caricatura més prestigiosos d’Egipte. Una dibuixant valenta, molt crítica amb el context polític i social, que utilitza els retoladors per combatre l’opressió que pateixen les dones al seu país. Té tant de talent a l’hora de condensar les idees més punyents en una sola vinyeta que us arrossegarà a veure la sèrie sencera i conèixer les altres autores. Coneixereu Amany al-Ali, de Síria, amenaçada i denigrada pel contingut de la seva obra; Mar Maremoto, que utilitza els seus dibuixos per combatre la violència de gènere a Mèxic i donar veu a la comunitat LGBTI. També Rachita Taneja, creadora d’una tira còmica molt àcida que s’ha fet molt famosa a l’Índia pel seu esperit combatiu. I Victoria Lomasko, exiliada russa, que retrata a través del dibuix mural la violència d’estat exercida per Putin.
La sèrie està injustament amagada a la graella i a la plataforma 3Cat, però és una meravella, perquè parteix d’una idea molt senzilla per explicar circumstàncies sociopolítiques internacionals. Són realitats diverses però, en canvi, les protagonistes tenen molt en comú. Treballen en un context de censura, violència estructural i pressió ideològica. La sèrie no pretén parlar del còmic com a indústria sinó del dibuix com a eina de resistència. Són professionals que en el seu dia a dia expressen el seu punt de vista a través de vinyetes, il·lustracions i murals. El dibuix requereix una gran capacitat de síntesi per transmetre un missatge potent amb una sola imatge, i aquest és el seu gran poder. Poden transmetre idees polítiques amb tanta immediatesa, fer-les tan accessibles i populars, que la seva obra és considerada perillosa. Al llarg de la sèrie es reflexiona sobre les amenaces, les coaccions, l’autocensura, l’exili, la violència simbòlica i la real. A Amany al-Ali la veiem dibuixar sota les bombes, i comprovar els estralls que la guerra ha provocat en la seva pròpia família. Els llapis i els retoladors es converteixen en eines terapèutiques per expressar les pors i l’horror, però també serveixen per parlar de les emocions i del que passa al seu voltant.
La sèrie, a més, incorpora les seves il·lustracions a través de l’animació, de tal manera que elles mateixes participen en la seva pròpia història. Realitat i dibuix es barregen amb una sensibilitat i precisió que la fan molt bonica de veure. En un ecosistema mediàtic saturat d’imatges i soroll, el dibuix polític i compromès esdevé nutritiu i revelador. Si us queixeu que no fan res de bo a la televisió, ara ja no teniu excusa.