Impressió, cada cop més digital
Ens deien que amb la informàtica i amb internet deixaríem de fer servir paper. En realitat, ara s'imprimeix més que mai.
L'any passat es van imprimir al món 51,8 bilions de pàgines. Menys del 9% es van imprimir a les llars i a les empreses. La majoria, 47,2 bilions de pàgines, van sortir d'impremtes i tallers d'arts gràfiques: la meitat, en forma de publicacions; la resta, com a materials promocionals, embalatges, cartells i fotografies, entre altres aplicacions.
El 95% d'aquestes pàgines encara es van imprimir amb procediments convencionals, com l'òfset i la serigrafia. Només es va fer servir impressió digital per al 5% restant, però aquesta petita fracció va suposar el 35% del valor total dels treballs d'impressió.
Centre a Catalunya
Aquest és el mercat al qual s'adreça la divisió d'arts gràfiques de Hewlett- Packard (HP), que des del 1993 té a Sant Cugat el seu centre de referència de sistemes d'impressió en gran format, des de plòters de 1.000 euros per a arquitectura i enginyeria fins a màquines d'alta capacitat de producció que costen més de quatre milions. Els equips es fabriquen a Malàisia i a la Xina, però són dissenyats a Catalunya per un equip de 400 enginyers.
Avantatges digitals
La impressió digital aporta diversos avantatges sobre la convencional. Un és la flexibilitat: es poden fer tirades molt més curtes i variar-les sense haver de canviar planxes ni aturar la premsa. Una altra és la possibilitat d'imprimir sobre tota mena de suports i superfícies, siguin rígides o flexibles: a Sant Cugat es poden veure mobles, cartells, adhesius per a vehicles i panells de sostre decorats. La tercera és la facilitat de personalització: una cadena belga de supermercats ha substituït el seu catàleg genèric de 32 pàgines per un fullet de quatre pàgines amb més d'un milió i mig de versions, que conté només els productes que més poden interessar a cada client d'acord amb el seu historial de compra, que figura a l'arxiu de la seva targeta de fidelització.
Mateixa tecnologia
Els equips d'HP per a les arts gràfiques fan servir a gran escala la mateixa tecnologia d'injecció de tinta que la impressora que té vostè a sobre de la taula. D'ençà que va ser creada als anys 80 del segle passat, el sistema no ha variat: s'escalfen gotes de tinta per projectar-les sobre el paper o qualsevol altre suport. El que sí que ha millorat enormement és la qualitat del resultat: els primers capçals eren de vidre i tenien dotze injectors; ara són com xips i poden tenir més de 10.000 injectors, cadascun d'ells amb el terç del gruix d'un cabell humà, que projecten cada segon fins a 36.000 gotes d'1,3 picolitres (bilionèsimes de litre; en una xeringa hi caben 4.000 milions de gotes) a una velocitat de 50 quilòmetres per hora.
És una operació de precisió: Thom Brown, el tintòleg oficial d'HP, ho compara amb el fet de llançar una moneda des de 30 pisos d'alçada i encertar-la dins d'una galleda que està sobre una vorera que es desplaça: el paper.
El negoci de la tinta
La tinta és l'autèntic negoci d'HP: al llarg del seu període d'amortització, les impressores industrials poden consumir tinta per valor de tres o quatre vegades el preu de compra de la màquina. En els equips domèstics i d'oficina la proporció no és tan alta, però el fabricant comença a fer negoci amb ells a partir de la primera recàrrega de tinta. Tot i que el 95% dels quatre milions d'impressores HP actualment en ús a l'Estat -el 55% del mercat total, segons l'empresa- fan servir consumibles del mateix fabricant, Brown s'esforça a destacar els avantatges d'evitar els cartutxos de tinta d'altres marques o els que han estat reomplerts.
Més rendiment
Segons ell, a més de qualitat d'impressió i durabilitat, les seves tintes proporcionen més rendiment: fins a un 34% més de pàgines impreses. En vint anys, el fabricant ha tret un centenar de tintes diferents, per cadascuna de les quals es proven fins a 1.000 combinacions d'ingredients, amb receptes que inclouen colorants, conservants, fixadors, humectadors i additius per evitar que el paper s'onduli i per assegurar que les primeres gotes de cada cartutx mantinguin la mateixa forma que les últimes.
En tot cas, per optimitzar la despesa en tinta, Brown recomana seguir alguns consells: imprimir en modalitat esborrany quan no calgui conservar el document; fer servir tipus de lletra eficients -una A majúscula en tipus Times Roman de cos 12 consumeix 1.400 gotes de tinta-; imprimir diverses pàgines en cada full, i, esclar, comprar els cartutxos de tinta de mida gran o en paquets d'estalvi.