Joves i mitjans de comunicació: enemics generacionals
La condescendència amb què es tracta els joves als mitjans de comunicació, especialment la televisió, els ha allunyat d'espais on no se senten representats
La setmana passada es va fer viral un vídeo de Laura Grau en què explicava el tracte que va rebre al programa Obrim fil, de Televisió Espanyola, on va ser convidada per parlar en un debat al voltant de si els adults entenen els joves d'avui. En el vídeo que va penjar al seu canal de YouTube, la blanenca va descriure en catorze minuts alguns dels motius pels quals alguns joves se senten cada vegada més lluny dels mitjans de comunicació tradicionals: despotisme boomer, tòpics, poca empatia, tap generacional i tòtems d'altres èpoques en són alguns dels factors discordants.
Hem preguntat a la protagonista del vídeo i a altres joves d'entre 21 i 25 anys els motius d'aquesta presumpta animadversió.
Els joves miren la televisió? Escolten la ràdio? Llegeixen diaris? Una generació no és una massa uniforme, però la sensació és que el traspàs cap a altres plataformes com YouTube i Twich és constant.
- Marcel·la Muns (Dissenyadora gràfica, 25 anys, Barcelona) "Hi tinc poca relació. A l'hora de dinar escolto 'La competència' [programa de ràdio de RAC1], però la tele no la miro pràcticament mai. La premsa la miro per Twitter, allà és on trobo opinions i punts de vista que, m'agradin o no, són més variats".
- Marc Lesan (Comunicador digital, 21 anys, Barcelona) "Els segueixo menys que els meus pares, tot i que en continuo consumint. La tele la tinc posada encara que sigui per fer caliu o per mirar el telenotícies".
- Marcel·la "És important informar-te en més d'un lloc: ja sigui mitjans de comunicació o persones individuals. I sobretot fer-ho amb sentit crític".
- Laia Ferrús (Mestre, 23 anys, Flix) "Des que vaig marxar de casa els pares que no tinc tele a casa. M'informo a través de Twitter, a partir dels comptes de diaris i revistes digitals nacionals i internacionals que segueixo. Compro l'ARA els dissabtes, perquè és el dia que s'inclou el suplement d'educació, que és un àmbit que m'interessa, i també per tradició familiar".
No només hi ha una representació molt minsa de joves davant i darrere la pantalla o signant notícies als diaris: també hi falten moltes de les sensibilitats presents en la nostra societat.
- Laura Grau (Mestre, 25 anys, Blanes) "És el peix que es mossega la cua: si no hi ha joves a la tele, aquests no se senten representats i no la miren. I si els joves no miren la tele, no es fan programes dirigits a ells. És un bucle".
- Laia "Hi falten joves, sí. Sembla que ara ha sorgit un neguit massiu de convidar-nos-hi, però sempre des del paternalisme. Ni el que s'hi tracta ni qui hi apareix ens representa. No ens apel·la i hem arribat a un punt que ni ens provoca".
- Laura "En algun moment de la història vam desaparèixer dels mitjans convencionals i sembla que ens hàgim fugat per sempre. Més que una mirada jove, el que falta és una mirada digital, on ens trobem tant joves com adults".
Part del descontentament, tan generacional com dels col·lectius invisibilitzats, es dona pel to amb què s'aborden problemàtiques i preocupacions. Les acusacions giren entorn del paternalisme i el despotisme.
- Marcel·la "Sempre que es parla dels joves als mitjans es fan suposicions des del punt de vista adult. Sovint és un to incomprensiu, alliçonador i una mica hostil, quan el que s'hauria de fer és donar veu a la gent jove en comptes de posar-nos les paraules a la boca".
- Marc "Acostumen a tractar-nos com una massa uniforme i quasi sempre amb paternalisme. És generacional i ha passat sempre".
- Laura "Aquest despotisme no és exclusiu dels mitjans, el trobem em tots els àmbits i s'hauria de començar a erradicar des de l'escola. L'excusa que ha passat a totes les generacions no em val... Doncs haver-ho denunciat i, sobretot, no fer-ho als que hem vingut després. Per sort tenim mitjans al nostre abast, com YouTube, que abans no hi eren i allà podem fer sentir la nostra veu".
Les cares que durant dècades han semblat intocables comencen a ser qüestionades pels joves, que no tenen referents de la seva edat en posicions importants.
- Laura "El problema és amb aquells que no es reciclen, que fa trenta anys que són allà pel que van fer ja fa massa temps. Els mitjans de comunicació no haurien de garantir quotes a qui no ha sabut fer un pas endavant".
- Marc "Hi ha de tot, hi ha gent 'boomer', com l'Andreu Buenafuente, que encara fan coses que idolatro. L'edat no defineix com penses i actues: hi ha molts matisos, i els 'boomers', com passa amb els joves, no són una massa heterogènia".
La presència dels joves als mitjans de comunicació de vegades es resol amb superficialitat i tòpics, amb preguntes sobre vocabulari que utilitzen o la utilització de grafitis per emfatitzar la joventut. Quan proven de dirigir-se als joves, no sempre se'n surten.
- Marcel·la "A Twitter segueixo alguns d'aquests espais, però la veritat és que no hi dedico gaire temps, per res en concret, simplement prefereixo altres plataformes, com els podcasts de Radio Primavera Sound".
- Laia "Segueixo Canal Malaia, però no és un contingut televisiu. Els mitjans tenen un problema estructural: fins que no s'adonin que d'aquesta manera no poden capgirar ni plantejar nous models que respectin i integrin altres generacions, no ho aconseguiran i tot seran pedaços estètics".
El descontentament i allunyament d'alguns joves del país amb els mitjans de comunicació tradicionals pot ser reversible si s'hi fan alguns canvis estructurals i de contingut.
- Laia "Cal deixar de referir-se als joves com un tot, perquè ni tots els joves pensem igual, ni tots els joves utilitzem les mateixes paraules, ni tots els joves portem 'tattoos' i pírcings, ni tots els joves tenim la mateixa relació amb els nostres pares ni tots els joves tenim les mateixes inquietuds ni expectatives. Deixar la idea de coses de joves, de problemes de joves".
- Marcel·la "Falta varietat. Torno a l'exemple de Radio Primavera Sound: hi ha podcasts de tot, i cada episodi és molt diferent a l'anterior. Potser un dia és sobre un tema de violència estructural, i al dia següent una anàlisi d'una cançó de C. Tangana... Jo necessito això: mantenir-me informada de les coses importants sense oblidar algunes banalitats".
- Laura "Contractar gent jove ja seria un canvi. Hi ha gent boníssima a qui no s'està donant oportunitats quan són igual o més capaços que algunes mòmies mediàtiques. Els periodistes que surten ara de les facultats es qüestionen moltes més coses que els que porten dècades i dècades treballant per pura inèrcia".
