L’emèrit, el 23-F i la veritat

Decepció per la desclassificació dels papers oficials del cop d'estat del 23 de febrer, que no obliga a revisar cap de les narratives dominants sobre l’afer. A Madrid hi ha una rara coincidència entre diaris i, per un moment, enterren la destral de guerra per titular tots en el mateix sentit: que el rei emèrit va aturar l’intent de Tejero de suspendre la democràcia. L’esperit de la Transició reviu, doncs, ni que sigui per un sol dia. I si es fila prim, es pot veure que El País, malgrat tot, hi posa un filtre. Mentre Abc i El Mundo escriuen “El rei va parar el cop” i La Razón fins i tot treu el cava per dir que els papers “coronen Joan Carles”, el diari de Prisa escriu “Els arxius secrets del 23-F avalen el paper de Joan Carles I”. És a dir, no els dona necessàriament per bons, només consigna que la documentació reforça el relat canònic.

A Catalunya, mentrestant, l’escepticisme és més gran. La Vanguardia: “Els colpistes del 23-F van atribuir el fracàs a «deixar lliure» el rei”. De nou, no situa Joan Carles sota pal·li, sinó que recull la decepció de Tejero&Co. I, a partir d’aquí, el dubte va creixent. El Periódico escriu que “els colpistes del 23-F van abandonar Tejero”, de manera que no li concedeix a l’exrei l’honor d’un titular restauratiu i, a més, recorda en un subtítol que Joan Carles es va veure durant el judici amb els implicats. El Punt Avui directament contradiu que els documents encimbellin l’emèrit i assegura que “no aclareixen el paper del rei”. L’ARA també recorda que hi ha incògnites i titula “Els documents avalen la versió oficial”, una frase que posa l’èmfasi en la distància que hi ha, o hi pot haver, entre la veritat sancionada pel govern i la realitat. El 23-F presenta zones d’ombra, així que la premsa, si vol, té marge per seguir investigant i el paper del rei, fins i tot amb els papers desclassificats a la mà, mereix continuar fent preguntes.