L’últim eufemisme de la premsa comença a caure

On comença la vida privada dels polítics? Hi tenen dret? I a partir de quan les seves expansions d’índole sexual poden ser vistes en relació amb el càrrec que ocupen? Són preguntes de difícil resposta, però diria que cada cop hi ha més tendència a fer pujar a la palestra comportaments personals, ni que sigui a cop d’eufemisme. Mirem, per exemple, aquest subtítol de l’Abc a compte d’Aldama i les seves filtracions: "L’empresari insisteix amb la seva relació amb el ministre Torres: «Li facilitava immobles per a trobades»". La paraula en castellà és encuentros. Que és diferent de reuniones, oi? La naturalesa d’aquestes coincidències en l’espai-temps encara queden més definides a La Razón: "trobades de diversa naturalesa". El lector que no baixi de l’hort sap perfectament que s’està insinuant una naturalesa molt específica, de tipus eròtico-festiva. I no fa ni quatre dies que s’especulava si Mazón havia dinat realment amb aquella periodista el dia del desastre (i l’alternativa suggerida, de nou, era d’índole sexual). Si es confirma, tindrem al davant una versió de Mercadona del magnífic film L’apartament, de Billy Wilder, en què Jack Lemmon es convertia a pesar seu en facilitador dels encontres extramaritals del seu superior.

Però, ¿i si no? Una de les coses que agermana aquest dijous les portades de la premsa de dretes és que formulen els seus titulars d’una manera en què la presumpció d’innocència, de tan fina, passa a ser quasi transparent. Però la maledicència ja s’ha posat en circulació: al ministre li va la marxa. Si hi ha hagut corrupció immobiliària per satisfer les seves expansions, ha de pagar. Però, a l’espera de confirmacions o condemnes, el judici moral pesa ja sobre el ministre. I des de la covardia de l’eufemisme, del qual és impossible defensar-se sense caure en l’admissió.