L’encaixada més oximorònica entre Rajoy i Puigdemont

BarcelonaRajoy i Puigdemont van coincidir en la commemoració de la tragèdia de Germanwings. Nombre de dits encaixats: deu; cinc per banda, comptant-hi els dos polzes. Nombre de paraules sobre política creuades: zero, només van canviar salutacions formals. Nombre d’articles sobre la meva taula descodificant aquest fugaç contacte intermans: 18. Surten a 1,8 articles per dit.

I ni tan sols sobre una encaixada vulgaris hi ha consens. 'El Periódico', per exemple, renya Rajoy per no prendre la iniciativa de reunir-se amb Puigdemont: “Aquella farsa radiofònica en què Rajoy va ser caçat mostrant la seva total disposició a una trobada [...] no reflectia la realitat”. A l’'Abc', en canvi, és al president català a qui estiren les orelles: “Amb l’agenda cada cop més aclarida d’actes, Mariano Rajoy encara espera Puigdemont. El president de la Generalitat, no obstant això, prefereix seguir esperant, en general i en abstracte”. 'La Razón', mentrestant, intentava treure ferro a la situació: “Encara que es van saludar amb cordialitat, no van mantenir cap trobada. L'important, ahir, era honorar la memòria de les víctimes i conformar les seves famílies”.

De fet, els diaris poc favorables al procés fan mans i mànigues per, tot i constatar la incomunicació palmària entre les dues parts, trobar el mínim consol del respecte institucional i amplificar-lo per fer veure que no passa res, que la tercera via és a tocar. La sublimació d’aquest efecte és el titular “Fredor cordial entre Rajoy i Puigdemont”, que nia a la portada d’'El Periódico'. He intentat saludar –al forn, els companys de feina, al quiosc– de manera rotundament freda alhora que entusiàsticament cordial. I és un embolic oximorònic de ca l’ample.