Qui llegirà els 237 noms dels morts a portada?

Tres minuts i cinquanta-cinc segons són els que he trigat a llegir els 237 noms que omplen avui la portada de l'Abc. He posat el cronòmetre perquè tenia curiositat sobre quin esforç concret demanava el diari i temo molt que hi haurà poca gent que s’aturi davant aquesta corrua feixuga de patronímics. És ben bé allò que una mort és un drama, deu una tragèdia i cent... una estadística. El rotatiu acudeix a aquest recurs que és més efectista que periodístic. Si de debò els vol retre homenatge, no n’hi ha prou en transformar la llista de víctimes mortals en un macabre llistí telefònic: cal explicar les seves històries, les circumstàncies de la seva mort, els somnis frustrats. De la lectura inacabable de noms, poca cosa en pot treure el lector, més enllà de l’efecte acumulatiu (que pot ser insensibilitzador). Algunes conclusions òbvies, per exemple, són que la natura no coneix pàtries o orígens: hi ha Elvires i Amparos, però també Isaams i Mohammeds. Hi ha Maria Àngels i també Azucenas. La immensa majoria es presenten amb un o dos cognoms, però hi ha un parell de casos que m’han cridat l’atenció: un Manuel i una Scarlett que només apareixen amb el nom de pila. Destaquen en la seva nuesa, per la manca d’identificació. ¿Eren persones sense documents? El fang va arrossegar les seves vides i fins i tot en aquest mínim acte de reconeixement i memòria apareixen mutilats, només una sola paraula per recollir el registre escrit del seu pas per aquesta vida.

En tot cas, l’Abc està efectuant pressió des de la dreta per fer fora Mazón. Potser ho fa perquè tem que mantenir el funest i ventorresc personatge com a president de la Generalitat valenciana pot perjudicar les opcions de Feijóo, així que tota aquesta exhibició de recursos emocionals només és una maniobra múrria, per jugar la partida que veritablement els importa.