El documental que ens recorda el valor del periodisme

En els enregistraments de les converses telefòniques de Richard Nixon a la Casa Blanca, hi ha un document en què el president dels Estats Units diu: “Serà un fill de puta i tot el que tu vulguis, però no s’equivoca mai!”. Es refereix a Seymour Hersh, una de les figures clau del periodisme d’investigació nord-americà de la segona meitat del segle XX i amb una projecció encara notòria en l’actualitat. Hersh ha destacat per la capacitat de fiscalitzar el poder, denunciant crims d’estat, mentides institucionals i violències sistemàtiques. Va destapar els assajos amb armes químiques de l’exèrcit dels Estats Units. Va guanyar el premi Pulitzer per demostrar la massacre de My Lai –que l’exèrcit intentava silenciar–, en què soldats nord-americans van assassinar centenars de civils vietnamites. Als anys setanta va contribuir de manera decisiva en els detalls del cas Watergate des del New York Times i va documentar el paper actiu dels Estats Units en el cop d’estat de Pinochet a Xile. Va denunciar la manipulació informativa sobre les armes de destrucció massiva a l’Iraq i va destapar les tortures d’Abu Ghraib el 2004, sobre les quals va demostrar que eren pràctiques autoritzades des del govern.

Netflix acaba d’estrenar Cover-up, un documental on el mateix Hersh repassa la seva trajectòria i explica les circumstàncies que han envoltat els seus reportatges més famosos. La codirectora, Laura Poitras, va proposar-li aquest projecte l’any 2005, però Hersh ha trigat vint anys a acceptar-lo. No es tracta d’un relat cronològic del personatge ni cau en els tòpics d’una hagiografia. És un aprofundiment en la seva tasca periodística, fins i tot incloent-hi els aspectes més conflictius de la seva personalitat i l’etapa professional més recent i controvertida sobre Síria. Hersh, que ja té vuitanta-vuit anys, s’enfada durant la gravació perquè els directors del documental han pogut accedir a alguns noms propis de les seves anotacions personals, tot i que havia sigut ell mateix qui els havia autoritzat a consultar el seu arxiu. També el veiem treballar d’una manera més precària i solitària amb informacions sobre la guerra de Gaza. És un Seymour Hersh més aïllat, amb menys suport dels grans mitjans tradicionals, però que no ha perdut ni l’energia ni la inquietud per denunciar els crims de guerra.

Cover-up és un documental excel·lent per als espectadors interessats en les dinàmiques del periodisme i la mirada crítica. Serveix com a radiografia del reporterisme de Hersh i, inevitablement, convida a fer una reflexió sobre el periodisme. Posa en contrast l’ofici que demana temps, compromís i peatges personals i laborals amb les dinàmiques polítiques, socials i econòmiques que tenallen els mitjans actuals. El documental subratlla la perspectiva moral que guia el protagonista. Quan Hersh denuncia la cultura enormement violenta que caracteritza els Estats Units, la directora del documental li pregunta: “Per què continues treballant?”. I el periodista respon: “Perquè no es pot tenir un país que fa tot això”.