La lluita per la foto del funeral de la DANA

La catedral de València va acollir dilluns el funeral per les víctimes dels aiguats. Per als que entenem el dol com un procés fonamentalment íntim, resulta una mica incòmode veure l’acte convertit en una gegantina photo opportunity per a la monarquia. L’enèsima. Els reis apareixen al centre de la majoria d’imatges de portada: es converteixen en subjectes i protagonistes tot i que ells (se suposa que) hi eren per acompanyar les famílies que han perdut un familiar, i perquè vegin unes engrunes de suport institucional. Només El País destaca en portada el funeral, però amb una imatge lliure de presència reial en què la protagonista és una dona que s’aferra vanament a una fotografia emmarcada d’algú a qui ja no veurà més. El que costa de saber és si la imatge s'ha triat per l’angle social que representa o per no cedir protagonisme al rei, més encara quan sobrevola la sensació que aquí hi ha hagut una pugna subtil sobre qui es feia la foto.

Pedro Sánchez no hi va assistir i va enviar tres ministres a última hora. I, esclar, la dreta posa els reis en primer pla per l’actitud cortesana habitual, però també aprofita per fer notar l’absència presidencial o per estalviar dir que Mazón va ser escridassat. Aquest títol d’El Mundo té un punt de Quevedo (i per això el deixo en VO): “Consuelo real para las víctimas de la DANA”. On la polisèmia, en castellà, fa que la paraula pugui significar al mateix temps reial i real. No com el consol fals de Perro Sanxe, en forma d’ajuts que han criticat dia sí dia també en les setmanes precedents. Aquesta idea que els reis van consolar plana sobre moltes portades, sense que els afectats validin si això ha estat efectivament així. És consol per imposició administrativa (i mediàtica). Consol perquè jo et dono per consolat. I ara, si em perdonen, marxo que tinc un altre acte.