Losantos fa ressonar els timbals de la Guerra Civil

Final de campanya perfumada amb Eau de Tupinade, amb diversos casos que esquitxen el PSOE –però no només– i s’hauran d’investigar. Evidentment, la premsa afí al PP es converteix en un Charles Chaplin que devora amb fruïció aquesta bota, cordills inclosos. Hi ha instrumentalització? Segur. Però també una acumulació de pomes podrides que, a cada nou afegitó, complica la narrativa dels casos aïllats. Alguns diaris suen per passar-hi de puntetes. El País, per exemple, ho deixa en uns baixos de portada on es llegeix: “Investigacions de frau i escàndols agiten la campanya”. L’agiten tant, de fet, que al diari de Prisa li cau del titular una P, una S, una O i una E. Suposo que no cal dir-ho, però les sigles sí que apareixen a l'Abc, La Razón i El Mundo. En el cas de La Vanguardia, opten per un titular mitjó, d’aquells que capgiren la situació. En un raconet petit de la primera pàgina sí que parlen del PSOE, però per fer-lo passar per pobra víctima desvalguda: “Sánchez acusa el PP de fer servir els casos de frau per enfangar les eleccions”. Bé, diguem que hi ha una cosa que encara enfanga més les eleccions que aquestes acusacions: el frau! El Periódico no fa esment a l’assumpte en primera pàgina. Tampoc ho fa El Punt Avui, mentre que a l’ARA és tema d’obertura, amb esment als socialistes al subtítol.

Tot això mentre el nostre Tucker Carlson de fireta –és a dir, Federico Jiménez Losantos– desafia l’editorial d’El Mundo d’ahir, en què negava que es tractés d’una crisi sistèmica. En la seva columna el mateix dia escriu: “Crec que des de 1936 [el PSOE] no protagonitzava tants intents d’alterar el resultat electoral”. La referència a la Guerra Civil és irresponsable. Losantos deu haver tret ja de l’armari la bandera confederada. Amb sort.