Lucía Etxebarria no aprèn la lliçó sobre els plagis

Frases senceres idèntiques o paràgrafs clònics on només hi ha canvis insignificants: un "s'atreveix" que s'ha retocat a "gosa", o un "consisteix" que muta a "radica". Un article de Lucía Etxebarria aparegut –i posteriorment retirat– a El Periódico ha estat acusat a les xarxes de contenir plagis d'un text anterior del portal Psicología y mente. Plou sobre mullat. L'any 2001, Interviú va imputar-li haver plagiat el poeta Antonio Colinas. Etxebarria va demandar la revista (i va perdre). Jorge Castelló la va denunciar també aquell any per "apropiació indeguda" en relació amb un altre cas, però un acord extrajudicial –3.000 euros d'indemnització de l'ala– va aconseguir que l'agreujat retirés els càrrecs. El 2017, la jove periodista Carlota Miranda va veure com un text clavat al seu, només amb els clàssics retocs cosmètics, apareixia al perfil de Facebook de la novel·lista. "Va plagiar, editar i firmar el meu article com si fos seu", es lamentava l'afectada. I un altre exemple notable, aquest de l'any passat, és el del llibre Mujeres extraordinarias, un compendi de biografies de dones farcit de fragments afusellats –amb els ínfims retocs de sempre– de mitjans com La Vanguardia, El Periódico, El País, Vanity Fair i Mujer Hoy.

En alguna de les polèmiques, aquesta èmula hispana del Pierre Menard de Borges ha apel·lat, amb una barra considerable, a la intertextualitat. O al fet que no hi ha mai deu línies idèntiques. O que les dades biogràfiques són part del coneixement comú compartit. També ho veu com una persecució del col·lectiu trans perquè una tuitaire que en forma part la té enfilada amb això dels plagis. Excuses de mal pagadora: la substitució d'una paraula per un sinònim cada deu línies potser li estalvia disgustos judicials, però des d'un punt de vista ètic resulta lamentable sense embuts. I no diu res de bo sobre el sistema.