El Madrid mediàtic, en tromba contra Illa

L’entrevista del president de la Generalitat a l’ARA encara reverbera en el Gran Madrid Mediàtic, que han viscut com un afront –un cop més– per les acusacions de dúmping fiscal a Isabel Díaz Ayuso. “El PP reivindica la seva línia liberal enfront de l’atac d’Illa a Madrid”, titula La Razón, que atia el sentiment de victimisme i vindicació, posant com a objecte de les crítiques “Madrid”, així, en pes, i no el seu govern autonòmic. Subtileses que permeten les llicències periodístiques. El Mundo encara ho fa més gros: “Illa i la Moncloa agiten l’«Ayuso ens roba» per blanquejar la quota”. I ho acompanyen d’una crida a la peça que titulen “Una campanya basada en una bola: Madrid triplica l’aportació de Catalunya”. Això és incontestable i ningú ho nega, així que potser caldria reconsiderar qui exactament està jugant a les boles.

La trampa d’Ayuso és beneficiar-se de l’efecte capitalitat per abaixar els impostos com a mesura de captació d’empreses i grans fortunes. Tot i que sigui una aportadora neta, segueix necessitant els recursos de l’Estat per finançar els seus serveis públics, així que la jugada li surt rodona. A més, sense aquesta política de dúmping, la resta de comunitats recaptarien més diners que els guanyats addicionalment per Madrid –ja que el règim fiscal és més exigent–, de manera que és veritat que contribueix més que ningú a la caixa comuna, però mentre ho fa aprima aquest fons, que seria més gran si les empreses cotitzessin allà on realment tenen el seu centre d’activitat, més enllà de les formalitats de les seus fiscals. Als diaris de la dreta, esclar, ja els va bé alimentar la catalanofòbia a partir del finançament singular –titllant-nos d’insolidaris tot i ser els segons en aportació– perquè això desvia el focus d’on està l’origen de la desertització castellana per depredació. Que el tenen ben a prop.