La maledicció de Vargas Llosa, el Pepe Gáfez de Llatinoamèrica

Ja que els parlava ahir de Fernando Savater com a campió olímpic de signatura de manifestos, permetin-me que m'ocupi avui de l'etern contendent en aquesta disciplina: Mario Vargas Llosa. El premi Nobel de literatura té diverses tribunes a la premsa, des de les quals ha prestat el seu suport a tot un reguitzell de líders polítics de la dreta: Carlos Mesa, Mauricio Macri, Keiko Fujimori, José Antonio Kast... Tots ells es van estampar contra el mur de la derrota electoral. De fet, fins i tot quan va apostar per ell mateix, en presentar-se a les eleccions del Perú el 1990, la clatellada va ser notable i encara, en el cas de l’esquerrà Andrés Manuel López Obrador, a Mèxic, el va criticar a mans plenes i va acabar guanyant. És el digne hereu de José Vélez / Pepe Gáfez, genial personatge de l'Arús. El seu poder oracular no es limita només a Sud-amèrica. A Espanya se l'ha pogut veure donant suport a Pablo Casado o Albert Rivera, dos polítics de carrera fulgurant... cap a l'oblit.

L'altra característica de Don Mario és la seva peculiaríssima concepció de la democràcia. Aquesta setmana, ha tornat a ocupar titulars en dir que la victòria a Colòmbia de Gustavo Petro és "un accident esmenable i corregible en un futur més o menys immediat". Plou sobre mullat, a més, perquè una de les frases ha estat "Crec que els colombians han votat malament" i ja a l'octubre es va despenjar dient: "Els llatinoamericans sortiran de la crisi quan descobreixin que han votat malament. L'important d'unes eleccions no és que hi hagi llibertat en aquelles eleccions, sinó votar bé". Aquesta idea de no sabeu votar, òbviament, supura caciquisme i poca cintura democràtica. Declaracions com "Petro és molt perillós i Duque és molt més demòcrata", del març del 2018, no ajuden la seva presumpta causa. I si creu que "Petro és un demagog perillós, com tots els demagogs", potser hauria de vigilar, que la frase no se li giri en contra.