Manel Piñero: "Abans de gravar, penso que estaria millor a la redacció"

Mantenir una conversa coherent amb ell és més fàcil del que pot semblar veient-lo per televisió. Manel Piñero dóna vida a un dels personatges més populars -i temuts- entre els espectadors de TV3, l'Homo APM. Però abans de crear aquest alter ego ja havia incorporat les frases del programa al seu vocabulari.

Com va néixer el personatge?

Va ser una cosa molt accidental. Jo sóc guionista de l' APM? des del 2007, i quan rebia trucades de màrqueting directe, d'aquestes en què et volen vendre algun producte, posava el mans lliures a la redacció i començava a parlar-los amb frases del programa. Tothom reia molt, i la gent desitjava que em truquessin més. Aleshores un company va tenir la idea de traslladar-ho a la televisió, i quan m'ho van proposar vaig dir que sí, de seguida.

Tens un repertori de frases molt llarg i les has d'utilitzar en el moment oportú en situacions que no estan preparades. Com t'ho fas?

Anem amb un guió que és només de frases d'entrada, per començar a parlar amb algú. Però a partir d'aquí ja és qüestió de bagatge, perquè tot va en funció de com respon la persona, de què diu. O sigui que tot és improvisació, memòria i imaginació. He d'estar bastant concentrat.

¿Algun cop t'has penedit d'haver acceptat fer d'Homo APM?

Jo sóc molt de la conya, de fer broma, però també sóc seriós i tinc molta vergonya. I esclar, abans de gravar l'Homo APM sempre penso: "Ostres, estaria millor a la redacció, pensant guions tranquil·lament, en comptes d'haver-me d'exposar aquí i dir coses rares". Però en el fons això d'exposar-me també m'agrada, o sigui que és un patiment agradable.

¿Hi ha molta gent que et respongui malament o s'enfadi?

Amb mi no gaire, però després de gravar el gag els hem de dir que és una broma i demanar-los els drets d'imatge per poder-les fer sortir per la televisió. I llavors algunes persones sí que se senten una mica traïdes o ridiculitzades i s'emprenyen una miqueta. Però no és habitual. Jo et diria que de deu persones potser una o dues es neguen a signar.

En tot cas, tothom que apareix als gags sap que sortirà per la tele.

Sí, però a posteriori. Quan comencem a gravar mai ho diem, es diu després. Excepte amb les entrevistes a famosos, que sí que ho saben.

Saben que sortiran per la tele, però ¿també els dieu que els entrevistarà un personatge una mica peculiar?

No. Quan negociem l'entrevista amb el representant ho fem a condició que no li reveli res a l'entrevistat. Normalment és algun actor espanyol i nosaltres estem segurs que no ens coneix, perquè és de fora. Però a vegades ens trobem que tenen el representant a Catalunya i llavors el representant es troba en el dilema de dir-li o no dir-li que serà una entrevista rara amb un tio raro.

Al carrer també hi deu haver cada vegada més gent que et coneix. ¿Això complica els rodatges?

Sí, però bàsicament el problema és entre la gent més jove, de 14 o 15 anys fins a 30 i escaig. Fer algun gag amb aquesta gent és molt difícil, perquè és molt probable que em coneguin. Em veuen venir i ja diuen: "Mira, l'Homo APM!" Però a partir de certa edat, de 50 cap amunt, ja és més difícil que em coneguin i és un camp més adobat per fer bromes.

Quan no fas el personatge, ¿també parles amb frases del programa?

No, no! He aconseguit separar-ho. A part de l'Homo APM sóc guionista del programa i treballo amb les mateixes frases. Si a més m'ho endugués a la vida privada, ja seria de suïcidi! No m'és difícil separar-ho, perquè realment ho necessito.

Però hi ha molts fans del programa que sí que ho fan.

El programa ha penetrat en l'imaginari col·lectiu de la gent. Les frases són molt gracioses, molt contundents i molt curtes, i es poden aplicar a tots els àmbits de la vida: si t'acomiaden, o et deixa la nòvia, o et cases, o tens algun problema amb algú, sempre hi ha una frase, sempre, i et ve al cap. I això ha fet que siguin tan universals.

Com és la teva feina a l' APM? , quan fas de guionista?

Hi ha uns visionadors que miren la tele i trien els talls susceptibles de sortir al programa. Nosaltres pensem com donar-los un nou format. No fem un programa d'actors en què pots fer-los dir qualsevol cosa. El nostre material són els talls, i amb això ho hem d'explicar. A vegades és difícil, perquè saps què vols dir però no tens els mitjans per fer-ho. Però més o menys ho aconseguim. És una feina una mica més dificultosa: dius el que vols però no exactament com voldries, perquè els mitjans no t'ho permeten.

Però deveu tenir un munt de minuts de tele gravats i arxivats. Segons com, el problema deu ser trobar-ho, no?

Esclar! Hi ha 10.000 prestatgeries plenes de DVDs, amb talls des del 2004, des de quan es fa el programa, i allà hi ha de tot! I a vegades estàs buscant talls i en trobes algun que no recordaves. La base de dades que tenim a l'APM? és brutal. Es podria fer un programa cada hora del dia!

Quantes hores de tele mira la gent que es dedica a fer el buidatge?

La seva jornada és de set hores, i se les passen mirant la tele, però no ho fan a la velocitat normal, sinó accelerada. O sigui que miren més de set hores de televisió cada dia.

Intenteu mirar-ho tot o feu tries?

Es fa una tria. És evident que no podem mirar totes les cadenes que hi ha, i, per tant, fem una selecció dels canals que ens donen més minuts de glòria: Intereconomía o 13TV per a talls anticatalanistes, o 25TV per a coses més friquis, per exemple.

Mires la tele fora de la feina?

No gaire. Els caps de setmana alguna pel·lícula després de dinar, però sóc més de baixar-me la pel·lícula o la sèrie que m'agrada. Sí que miro els informatius, perquè parlen de les notícies amb què hauré de treballar, i procuro estar al dia de l'actualitat. I a part d'això, només el futbol.

¿I ja t'ho mires amb la mentalitat de veure què en trauràs?

Sí. Ja fa anys que vaig canviar el xip, i quan miro la tele sempre ho faig des del punt de vista d'un guionista de l' APM? Sobretot els anuncis: és el moment que més m'agrada, perquè són una font d'inspiració per a nosaltres. Intento mirar-ne tants com puc.