Marcel·lí Virgili: “A vegades fent brometes es poden dir grans veritats”

BarcelonaCarles Puigdemont, Ada Colau, Carles Rexach, Sopa de Cabra i el Quartet Mèlt, entre d’altres, seran aquesta tarda, de 16 h a 19 h, al teatre Coliseum de Barcelona per celebrar l’edició número 4.000 del Versió RAC1. El programa de Toni Clapés va debutar a Catalunya Ràdio (com a Versió original ) el setembre del 1997, i des de llavors el presentador sempre ha tingut al costat un personatge que ja forma part de l’imaginari col·lectiu català: el senyor Marcel·lí. Si, com assegura, viatjava al Titanic, vol dir que ja té més de 100 anys, però conserva tota la lucidesa.

Com hi va arribar, vostè, al Versió?

Jo vaig ser membre fundador de Ràdio Associació de Catalunya, quan va arribar la República. La qüestió és que jo feia de conserge a Ràdio Barcelona, després ho vaig ser a Catalunya Ràdio, i quan hi va arribar el Toni Clapés, pobre noi, justejava. És molt bon noi, però com a locutor justeja. I llavors el director de Catalunya Ràdio, el senyor Joan Maria Clavaguera, em va dir: “Vostè que té experiència, ajudi aquest noi perquè, si no, no farem res de bo”. I jo, doncs, adelante, vaig començar a entrar al programa i a dir quatre coses.

I ja fa quasi 20 anys que fan parella.

El programa bàsicament és meu. El que passa és que jo penso que s’ha de donar suport a les noves generacions de locutors. El Clapés encara és una nova generació, eh! Ja li arribarà, no cal córrer, que prendrem mal.

Això vol dir que si un dia vostè decideix plegar, malament.

Ui, adiós Madrid! Adiós Madrid!

Ja fa anys que el programa té molt d’èxit, però sempre ha sigut així?

Això dels programes és una caixa tancada. Quan vam començar a Catalunya Ràdio vam substituir el programa del senyor Pere Tapias, que era extraordinari, m’agradava més que el nostro. I quan van sortir els primers emegés [EGM], allò de les audiències, va ser un descalabro total, va fer figa completament. I el senyor Clavaguera va dir: “Si ho arribo a saber... Quin desastre he fet!”

Però després es va arreglar.

Sí, ha anat fent gràcia la coseta. Ara, també hi haurà un dia que farà la fi del cagaelàstics. Tot a la vida és ara puges, després baixes i cap al clot.

Es veu fent 4.000 programes més? Ho dic perquè ja és gran, vostè!

Home, ja tinc una edat! Estava al Titanic, jo! Que, per cert, la meva teoria és que la gent es va esverar sola, sense necessitat d’icebergs, i que el Titanic encara està per allà navegant, de tort, perquè una mica de forat sí que va fer. Ara, com que la gent es va esverar, tothom tirant-se al mar, “ que esto se hunde ”, “les dones i els nens primer”, i el capità que es va tornar beneit, doncs esclar, allò es va enfonsar precisament per l’esverament. Però el barco encara hi és! El que passa és que la gent no s’hi fixa, però si tu fas la mateixa navegació encara el deus trobar per allà!

Ho haurem d’investigar, doncs.

És que el que heu de fer els diaris és investigar! Que esteu encantats i no feu res! Investigueu! Que avui en dia els periodistes sou una colla d’encantats! Escriu-ho, escriu-ho això! A veure si tens valor de posar-ho!

El Toni Clapés té fama de pessimista i rondinaire, però veig que vostè no es queda curt!

És el pessimisme normal que hi ha d’haver a la vida, el pessimisme català: tu dius “Això no sortirà”, perquè ja ho saps, que no sortirà, i efectivament no surt. Això de l’optimisme és un invent dels americans: com que tenen terreno i poden córrer, són molt optimistes. Aquí aviat se’ns acaba, el terreno, i per tant has de ser pessimista per força, t’ho porta la naturalesa.

¿El seu paper al programa és ser la veu del ciutadà?

La veu de l’experiència, que va posant a to les coses i desenfrenos que hi ha avui en dia. Jo vull representar aquelles persones que veiem que hi ha coses que no poden ser, i que no passa res per dir-ho. Jo dic les coses, i si algú s’enfada, alabat sigui Déu. Jo no vull que s’enfadi ningú, però la gent avui en dia té la pell molt fina!

Un dels seus companys del Versió, el senyor Bohigues, surt a Còmics show, a TV3. ¿A vostè no li agradaria fer un programa de televisió?

Ui, sí, aquest és famós! És tremendo, el senyor Bohigues. Però la fama és fugissera, no hi ha res que duri menos que la fama. El que heu de buscar és ser bones persones, bons treballadors, i gent com cal i recta.

Com celebrarà el programa 4.000?

Me faran fer el ruc, dir quatre ximpleries... L’important és distreure’s, i si pots aprendre alguna cosa, millor. I vindrà gent importanta, alerta! Ara, a mi me tenen allà com un ninotet. Però ja està bé, fer una mica de broma. La gent es pensa que a les ràdios i a les teles tot és hi-hi, ha-ha i he-he, però a vegades fent brometes es poden dir grans veritats. Aquesta és la filosofia del Versió.

I la seva també?

La meva és poder llegir les esqueles dels altres. A la vida només has de procurar això. Lo demés ve sol.