El metavers de Zuckerberg no podia anar gaire lluny sense cames
Meta apaga Horizon Worlds en RV després de dilapidar més de 83.000 milions de dòlars en una aposta que ja ens va semblar dubtosa des del primer dia
BarcelonaMark Zuckerberg ha posat punt final a la versió de realitat virtual d'Horizon Worlds, la plataforma que havia de ser la porta d'entrada al seu metavers. Ho va anunciar dimarts passat als fòrums oficials de Meta i amb correus electrònics als usuaris. No és cap sorpresa: és la liquidació formal d'un projecte que portava anys agonitzant i que mai no va superar els 300.000 usuaris mensuals actius; una xifra ridícula per a una empresa que acull 3.000 milions d'humans a les seves plataformes.
El tancament serà progressiu: el 31 de març desapareixerà de la Quest Store i el 15 de juny s'esborrarà definitivament dels visors, fulminant tots els mons creats per la comunitat. La versió per a mòbils continuarà funcionant, però sobreviure en un mercat dominat per Roblox i Fortnite no sembla gaire prometedor.
El canvi de nom, les cames i altres distraccions
Per entendre el fracàs d'Horizon Worlds cal remuntar-se a l'octubre del 2021, quan Zuckerberg va presentar pomposament la rebatejada Meta Platforms i va proclamar que el metavers arribaria "a mil milions de persones". En aquell moment, Facebook i Instagram ja carregaven amb una reputació lamentable: escàndols de manipulació política, mal ús de dades personals, inacció davant l'assetjament de menors. L'estratègia era clara: canviar el nom de tota l'empresa i desviar l'atenció cap a una visió grandiosa del futur digital.
Aquí ja vàrem apuntar, aquell novembre del 2021, que la fugida endavant de Facebook tenia tres motors: la crisi de reputació derivada de les seves pràctiques tòxiques; l'envelliment del seu parc d'usuaris –accelerat per l'èxit de TikTok–; i la voluntat d'escapar de la dependència d'Apple i Google, que dictaven les normes i s'enduien una comissió de cada transacció. En un metavers propi, Zuckerberg podria aplicar les seves regles sense peatges. Sota la cobertura d'un suposat futur tecnològic brillant, l'objectiu era el negoci.
Molta gent va prendre's Zuckerberg al peu de la lletra. Desenes d'empreses van afanyar-se a nomenar "directors de metavers", i McKinsey assegurava el 2022 que el metavers generaria fins a cinc bilions de dòlars de valor el 2030. Aquell informe ha envellit fatal: la visió mai no es va traduir en un producte digne de tanta ambició. La imatge que ho resumeix millor va filtrar-la inadvertidament la mateixa Meta: el Zuckerberg virtual passejant-se amb la part inferior del cos inexistent. Els avatars no tenien res de cintura avall. Literalment, no tenien cames. Uns mesos després, Meta va anunciar que els dotaria d'extremitats inferiors –i va reconèixer que el vídeo de demostració s'havia gravat amb captura de moviment convencional, no a dins del metavers.
En el nostre resum tecnològic del 2022 vam escriure que "el metavers té les cames molt curtes –de fet, ni en té"–. Gairebé sap greu haver-ho encertat tant.
Les xifres d'Horizon Worlds documenten l'abast del fracàs. El febrer del 2022, Meta va celebrar el pic de la plataforma: 300.000 usuaris actius mensuals. Vuit mesos després, documents interns filtrats al Wall Street Journal mostraven que havien caigut per sota dels 200.000, que la majoria no tornaven després del primer mes i que el 91% dels mons creats no havia rebut mai més de 50 visites. A partir del 2023, Meta va deixar de publicar xifres. Un youtuber que va passar una setmana dins de la plataforma va trobar-hi només 900 usuaris actius en qualsevol moment. Comparem-ho amb els 144 milions d'usuaris actius diaris de Roblox.
83.500 milions de dòlars llençats
La divisió Reality Labs porta des del 2020 acumulant pèrdues creixents sense excepció: més de 83.500 milions de dòlars en sis anys, contra una facturació acumulada de menys de 12.000 milions –generada principalment per la venda de visors Quest–. Afegint-hi la compra d'Oculus el 2014 i altres inversions prèvies, la factura total supera els 100.000 milions.
Meta ha pogut absorbir aquestes pèrdues gràcies als beneficis de Facebook, Instagram i WhatsApp –83.300 milions el 2025–. Però quan Bloomberg va filtrar el desembre passat que l'empresa preparava retallar un 30% el pressupost del metavers, les accions van pujar un 4%: el mercat tornava a dir-li a Zuckerberg el que no volia sentir.
Fa poc més de dos mesos, Meta va acomiadar 1.500 empleats de Reality Labs –un 10% de la divisió–, va tancar tres estudis de videojocs, va cancel·lar una seqüela de Batman i va suspendre l'aplicació de fitness Supernatural, comprada per 400 milions. El CTO Andrew Bosworth ho va resumir a Davos: "La RV creix menys ràpidament del que esperàvem."
El cop de gràcia de la IA generativa
El novembre del 2022, OpenAI va llançar ChatGPT i la indústria va canviar de cop. El metavers, que ja tenia greus problemes d'adopció, va quedar relegat davant d'una tecnologia que oferia resultats immediats i rendibles. A Meta ho van captar de seguida: el febrer del 2023 van publicar Llama 1, i a final d'any les accions havien pujat un 194%. Al tercer trimestre del 2024, els directius no van pronunciar la paraula "metavers" ni una sola vegada en tota la conferència de resultats.
El canvi de rumb és total. Aquest any, Meta preveu destinar a infraestructura d'IA més de 120.000 milions de dòlars, pràcticament el doble que l'any passat, i Vishal Shah –l'exresponsable del metavers– dirigeix ara la nova unitat Superintelligence Labs. La IA generativa no ha matat directament el metavers perquè ja s'estava morint sol, però ha proporcionat a Zuckerberg una narrativa de futur molt més convincent i un producte que la gent realment fa servir.
L'èxit modest de les ulleres connectades
Enmig de tant fracàs, Meta pot apuntar-se un èxit de maquinari que ningú hauria pronosticat: les ulleres connectades Ray-Ban Meta. La primera generació, el 2021, va ser un fiasco, però la segona, presentada el 2023, va triplicar vendes durant el 2025 fins a superar els 7 milions d'unitats. L'explicació és simple: no demanen cap canvi de comportament; n'hi ha prou amb dur-les posades i parlar-hi per fer fotos, escoltar música o dialogar amb Meta AI. Ara bé, les ulleres duen càmeres, micròfons i altaveus, i Meta no es caracteritza precisament per la seva contenció a l'hora d'explotar les dades dels usuaris. En aquestes pàgines hem anat ressenyant les contradiccions de la iniciativa: el rebateig de Facebook com a operació de relacions públiques; els avatars sense cames com a metàfora d'un producte inacabat; els metaversos de consum com a solucions maldestres que buscaven problemes per resoldre. En el fons, el metavers aspirava únicament a crear un entorn tancat on Meta pogués establir les seves normes sense pagar comissions a Apple i Google, disfressat de visió del futur. La IA generativa no és necessàriament més altruista, però sí infinitament més útil, i la gent la fa servir.
El metavers de Zuckerberg no podia anar gaire lluny sense cames. I al final, tampoc no ha arribat gaire lluny amb elles.