Ni el mínim rigor matemàtic amb el patrimoni dels polítics

El BOE publica la llista del patrimoni dels polítics espanyols, i la caverna ha esbudellat les dades per llançar el missatge que els ministres de Podem s'han lucrat amb la política, que hi van entrar amb la roba apedaçada i n'han sortit rics. Ja és d'una misèria argumental colpidora exigir que els polítics d'esquerra siguin pobres: si han de gestionar la res publica, tant per tant millor que sàpiguen com es generen diners. Es destaquen els vora 4 milions de patrimoni de Manuel Castells, sense aclarir quina és la procedència d'aquests diners. Una herència familiar? Dècades de bones inversions?

Una altra manera de manipular consisteix en dir els actius, però no els passius. És a dir, si jo tenia 1 euro al banc, i he comprat una casa de 300.000 euros, hipotecant-me per valor de 299.999 euros –simplifico per fer l'exercici–, ara el meu patrimoni és de 300.000 euros, però com que en dec 299.999 no soc substancialment més ric que abans. Però La Razón diria que he multiplicat el meu patrimoni per 300.000, perquè exactament això –amb altres xifres– és el que feien amb la nova ministra Ione Belarra, a qui acusaven de passar de 29.078 euros a 145.649,03 euros en només cinc anys. Un cop en restaves la hipoteca, el patrimoni real –que el diari no deia– era d'uns 75.000 euros. És a dir, cap cosa. Irene Montero també rebia xarop d'estopa matemàtic. Qui tenia 5 euros i ara en té 50 ha multiplicat per deu el seu patrimoni. Qui tenia 1 milió d'euros i ara en té 2, només l'ha doblat. Però tots sabem qui preferiríem ser. Com que la declaració de la ministra fa cinc anys era només de 6.823 euros, perquè no tenia cap casa en propietat, l'Abc aplica la trampa de la hipoteca i diu que ha multiplicat per 25 el patrimoni. La transparència en l'àmbit públic no és perfecta i ha costat molt d'aconseguir. Estaria bé manejar-la amb un mínim de responsabilitat.