Mirtha Legrand i el seu retorn més esperpèntic
Mirtha Legrand, l’estrella televisiva per excel·lència a l'Argentina, ha tornat a la pantalla en plena campanya electoral al seu país. Ja fa més de mig segle que hi resisteix. Amb noranta-sis anys, aquesta glòria mediàtica ha tornat a parar taula al Trece per reactivar La noche de Mirtha. El programa consisteix en sopar amb famosos. Per arrencar, fa dues setmanes, va escollir una vetllada d’impacte: convidava Javier Milei, el candidat a la presidència de l’Argentina que ha quedat segon en la primera volta de les eleccions. Milei anava acompanyat de la seva parella, l’actriu Fátima Flórez, coneguda per les seves imitacions histriòniques. De fet, la parella es va conèixer sopant en aquest mateix programa de Legrand.
L’espectacle que vam veure va anar més enllà de l’esperpent. El sopar a tres bandes semblava una paròdia grotesca. Un esquetx humorístic d’una hipotètica versió argentina del Polònia. Una posada en escena classista amb la presentadora vestida de lluentons cridant a la cambrera perquè li servís els plats. Legrand no hi sent gaire bé i tenia dificultats per llegir els anuncis dels patrocinadors. La cambrera li portava els plats i li deixava unes cartolines amb lletres gegants perquè s’hi veiés millor. Legrand feia preguntes com si estigués cansada de donar conversa. Milei evidenciava la tensió del paranoic acomplexat. Feia propaganda del seu talent polític i del seu do intel·lectual mentre lloava les excel·lències de la seva dona trofeu. Flórez s’ha convertit en un dels seus personatges. Sembla una imitació d’ella mateixa. Només estava pendent de si l’enfocaven les càmeres per fer expressions facials típiques d’Instagram per fingir admiració per les paraules de Milei. Quan Legrand els va demanar si es casarien, Milei va assegurar que estava en contra del matrimoni “porque hay la intromisión del estado”. Quan va prometre acabar amb la inflació, la presentadora li va comentar: “Qué obsesión tenés con el Banco Central...” I Milei, forçant una mirada de tigre a la nòvia va comentar seductor: “Bueno, no es la única...”, com subratllant la devoció per ella. Legrand ho va aprofitar per interactuar amb l’actriu: “¿Te gusta la política? ¿Entendés algo?” I ella posava llavis d’Instagram i deia que sí. Per demostrar-ho, després d’una intervenció de Milei l’actriu hi va ficar cullerada: “Está muy naturalitzada la esclavitud...” I el candidat, galant, li retornava el compliment: “Es un comentario muy sabio el que acaba de hacer Fátima”. Legrand, que a la seva edat hauria d’estar curada d’espants, va concloure: “Son raros ustedes dos, eh...”, tot i que, més tard, va desitjar bona sort a Milei: “Si sos presidente ¡qué lindo!”.
Si l’espectacle de Legrand ja és retrògrad després de cinquanta-cinc anys en pantalla, la presència de Milei i Flórez el va convertir en demencial i inquietant. Tothom hi interpretava un paper extravagant. L’anarcocapitalista convivia molt còmodament en aquest caldo de cultiu mediàtic, perquè la buidor i la frivolitat l'impulsen. No se senten qüestionats i poden parlar de suprimir l’estat davant d’un "rissotto azafranado con una bondiolita desmechada muy tiernita". Res més selecte i apetitós en prime time perquè l’extrema dreta devori el país.