‘El Mundo’ i García-Castellón, a la recerca del seu mort

Batuda de caça al deep state espanyol. El jutge García-Castellón duu el salacot cofat i no tornarà a casa fins que no tingui un mort. No pas per exposar-lo com a trofeu a la paret del saló, sinó per penjar-lo als encausats de Tsunami Democràtic. És una altra de les gestualitats exagerades de la carcúndia per fer passar per terrorisme aquest temible exèrcit de Fairy, focs artificials i soldats russos imaginaris. El Mundo es presta a fer-li el joc i se’n va a buscar la filla del ciutadà francès mort d’un infart durant les protestes a l’aeroport del Prat. “Esclar que hi van influir. El meu pare va morir a causa d’aquelles circumstàncies”, titulen en portada. Però resulta que una jutgessa de l’Hospitalet ja va investigar l’afer i va determinar que el dissortat decés havia estat una “mort natural” provocada per la malaltia coronària crònica que patia l'home. El dolor de la filla per la seva pèrdua és comprensible i mereix tota l’empatia, però això no la converteix en una font forense autoritzada. Cal recordar, a més, que l’home era a l’interior de la Terminal 2, els accessos a la qual no estaven bloquejats pels manifestants, de manera que els sanitaris el van poder atendre amb normalitat, i per això la magistrada va arxivar la causa al considerar que la mort “no va revestir característiques d’infracció penal”.

Tot plegat fa que em pregunti si no hauríem de començar a parlar de conceptes com terrorisme mediàtic i terrorisme judicial. Tenint en compte que algunes d’aquestes instàncies tenen tant a la punta de la llengua la sonora paraula, potser hauríem de debatre si la seva tasca tenaç i constant de fustigar, angoixar, intimidar i destruir l’ànim dels qui consideren enemics —i dels quals després s’evidencia la manca de culpa— no hauria de rebre una qualificació més contundent.