Una notícia massa gran per a un menú petit

Dijous, al Telenotícies migdia, Xavi Coral introduïa una notícia: “La popularitat dels medicaments per fer passar la gana i aprimar-se estan transformant els hàbits alimentaris”. Aquest titular inicial sorprenia. El presentador continuava: “Als restaurants s’està notant que els clients demanen menys menjar al plat. És una tendència que ve dels Estats Units, on ja serveixen els menús Ozempic”.

Un medicament tan car amb un suposat impacte a la restauració del país fins al punt de merèixer una notícia a la televisió pública es feia mirar. Per començar, mostraven un minimenú d’un restaurant dels Estats Units. Una hamburguesa petita —poc apetitosa, oliosa i recremada— acompanyada d’una xeringa amb quètxup. La locució continuava: “El cert és que els bars i restaurants s’estan adaptant als nous hàbits de consum”, una teoria que potser no acabava de quadrar amb el que veiem quan mengem fora de casa, que tot sembla com sempre. La notícia continuava: “Clients que demanen racions més petites, que comparteixen plats també per estalviar en la factura, que mengen més amanides i menys sucre i que beuen menys alcohol”. Aquí la notícia canviava i ja no tenia tant a veure amb el titular de Coral a la introducció. A Catalunya, no han canviat tant els restaurants com els hàbits alimentaris dels clients. I aquí cal dubtar si això és a causa de medicaments tipus Ozempic o, senzillament, que la gent té més coneixements sobre nutrició i la pressió estètica s’acarnissa en totes les generacions. 

Els cuiners d’un parell de restaurants admetien que la clientela, a l’hora de demanar el menú degustació, escollien l’opció curta en comptes de la més completa. I que els segons plats els demanaven acompanyats de verduretes o amanides en comptes de patates fregides. ¿Això també és culpa de l’Ozempic? Perquè tenies la sensació que a mesura que avançàvem en la notícia, cada vegada ens allunyàvem més del titular i entràvem en una altra qüestió: la voluntat de menjar de manera més saludable. Era com si intentessin forçar la realitat dins d’un titular cridaner.

Cap al final de la peça, s’intentava recuperar el fil inicial: “Davant la popularitat de fàrmacs que fan encongir la gana, els restaurants es preparen perquè algun dia acabi arribant també aquí, tal com es van adaptar un dia a la cuina vegana o la dels celíacs”. Que els restaurants estiguin ja adaptats a la cuina vegana o als plats sense gluten seria una afirmació amb la qual, segurament, vegans i celíacs difícilment estarien d’acord. Però resulta que al final, la notícia tenia més a veure amb una especulació de futur que no pas amb una realitat present. Concloïen que els menús s’aprimaven perquè la gent intentava pagar menys i els restaurants no volien malbaratar el menjar. És dubtós fins a quin punt calia incorporar l’Ozempic com a desencadenant de tot plegat i si s’està informant adequadament d’aquests medicaments. En qualsevol cas, si tant interès hi ha per part de la gent a tenir una dieta més sana i lleugera, podrien reformular el Cuines de TV3, que no hi ha dia que no facin servir la mantega.