Compte amb les purgues d’informació digital pública
Breu resum: un desenvolupador crea una eina que permet consultar amb claredat la informació disponible a la Generalitat sobre subvencions. Tot d’una, desapareixem moltes dades i, quan es restitueixen després de la comprensible cridòria, falten al voltant d’un milió de registres. No cal malpensar necessàriament: una anàlisi de l’informàtic David Poblador determinava que el 95,2% dels registres diguem-ne perduts corresponien a ajudes modestes a persones individuals per a menjadors escolars i similars que, si no estaven anonimitzades, suposen un problema de privacitat evident. Ara bé, s’ha fet evident l’opacitat que hi ha amb els repositoris digitals d’informació. No queda clar a quina finestreta t’has d’adreçar per reclamar què ha passat amb una informació que ha deixat d’estar disponible. No hi ha un registre que permeti identificar què s’ha eliminat i per què. Aquest és un dels casos que ha impulsat un manifest de la fundació Accent Obert sobre neutralitat i transparència a la xarxa. Entre les mesures que proposa, destaca que la informació sigui “accessible, continuada, verificable i auditable” i que s’estableixi una traçabilitat pública de les restriccions i incidències. No puc sinó sumar-m’hi de totes, totes.
Una de les primeres mesures de Trump 2.0 va ser eliminar tot de dades de recerca del seu servei de salut que no els eren convenients políticament per a la seva agenda acientífica. Donem per fet que a internet la informació no es degrada ni mor, però això és només en teoria: hi ha purgues que, per la naturalesa del mitjà, poden ser invisibles. Si cremes llibres, almenys pots veure el fum. És possible que no hi hagi mala fe en aquests vaivens de dades a la Generalitat aquests dies. Però per esvair dubtes el cas obliga a crear protocols forenses d’aquestes incidències. Cal més transparència sobre la gestió de la transparència.
