Google comença a implantar un canvi en la manera com mostra els resultats de les seves cerques. Gràcies a la intel·ligència artificial, pot oferir un sumari de la pàgina web en qüestió, de manera que l’usuari no s'ha prendre la molèstia de clicar i llegir aquell article. Un estudi ha determinat que això comporta, en alguns casos, reduccions de fins al 80% del trànsit generat pel cercador als mitjans de comunicació. Un altre estudi, en aquest cas del Pew Research Center, indica que els enllaços al final del sumari només es cliquen una de cada cent vegades. Google rebutja aquesta xifra, però és evident que parlem d’un impacte brutal. I no és només que es perdin visites, que podrien ser monetitzades pels mitjans que han elaborat aquella informació, sinó que directament es frustra la possibilitat de crear la connexió entre un individu i una capçalera. En el món físic no tindria cap sentit aquest model de negoci: tinc una botiga de plàtans i la gent els ha de comprar... o bé pot venir una tercera persona, agafar un plàtan, pelar-lo, i regalar-lo gratis (de moment!) a un passavolant i a sobre minimitzant el rètol de la meva fruiteria. Així qualsevol persona fa negocis, prenent de franc la matèria primera d’altri.
Com que les possibilitats d’impedir aquest lladronici són impossibles –Google té massa poder i juntament amb les altres big tech ha imposat un model pervers–, només es pot aspirar a pactar algunes engrunes de compensació. Ara bé, també penso que pot ser un revulsiu. Hem estat un parell de dècades en què nombrosos mitjans prenien decisions editorials més pendents dels cercadors que dels lectors. Els que sàpiguen trobar la connexió directa amb el públic, sense dependència d’un intermediari que ara els furtarà el trànsit i la notorietat, seran centrals en la seva comunitat i tindran més números de sobreviure que els que es recolzen en excés dels pescaclics.
