La pablomotització de Vox

Vox ha anunciat que es queixarà al Congrés del programa Cachitos de hierro y cromo pel seu tradicional especial de Cap d'Any on ofereixen una barreja de cançons extretes dels budells de l’arxiu de RTVE amanits amb subtítols irònics i punxeguts. Alguns dels rètols que van molestar la formació d’Abascal són: “Els nens protagonistes d’aquesta cançó ja tenen més bon currículum que Santiago Abascal”, “Aquest tema es va escriure amb cartes de dones amb càncer de mama. Si t’ha tocat aquest any, potser relativitzes això de l’amnistia”, “A Henry, com els ultres de les protestes contra l’amnistia, li agrada posar-se Cara al sol” i “Clavat en un bar, igualet que Hermann Tertsch qualsevol dilluns a partir de les 9 a.m.” La gràcia és que l’últim mai no va existir: és un fotomuntatge bastant groller, perquè està fet amb una tipografia diferent de la resta. Durant el programa, també van llepar figures d’altres signes com Pedro Sánchez o Carles Puigdemont.

Primer de tot, cal agrair a Vox haver creat un efecte Streisand d’una cosa que ni tan sols va existir. També mereix un aplaudiment l’autoretrat que es marquen: ells, que tot el sant dia es queixen dels ofendiditos i que si ja no es pot fer humor perquè no hi ha llibertat, salten com molles quan reben una cosa tan innòcua com la carícia dels guionistes del programa de La 2. És ben bé doctrina Pablo Motos: un dia et queixes que ja no pots fer acudits i l’endemà fas trucar uns esbirros a qui ha fet humor sobre tu perquè els toquin el crostó i els facin saber que a Don Pablo no li ha fet gota gràcia. Va bé recordar moments com aquests per tenir clar que, si mai Vox posa les grapes a la televisió pública espanyola, probablement Cachitos de hierro y cromo sigui cancel·lat i, a canvi, ens delectin amb alguna cosa tipus Cachitos de hierro y plomo.