Un pacte de cavallers a França que s'hauria d'imitar

Una de les mans que estan escanyant les empreses informatives és la dificultat de monetitzar els temes propis. Qualsevol mitjà que publiqui una exclusiva potent, d’aquelles que li ha costat setmanes d’aconseguir –i anys de treballar-se les fonts– veurà com al cap de pocs minuts la competència li replica el tema. Els més honestos, citant-lo i enllaçant. Però d’altres ni tan sols complint aquesta mínima deferència. ¿Té sentit invertir en periodisme, aleshores? ¿No surt més a compte esperar que algú altre aixequi un tema, copiar-lo ràpidament i invertir en posicionar bé aquell article a buscadors i xarxes? Dono per fet que no trigarem gaire a veure webs que, amb ajut de la IA, copiaran i reescriuran –o sigui: piratejaran– les notícies més vistes de cada mitjà de manera instantània.

Per això llegeixo amb interès l’acord al qual han arribat un grup de mitjans francesos importants: citar i enllaçar en el primer paràgraf, no reproduir més del 25% de l’article original i esperar-se 24 hores si no s’hi ha afegit una feina periodística pròpia addicional. Aquest últim punt és complicat d’acotar perquè una revelació periodística pot donar peu a reaccions, i aleshores el mitjà està legitimat per recollir-les (i, esclar, ha d’explicar el tema que ha motivat aquella resposta). Hi haurà casuística, però està molt bé que els mitjans francesos hagin entès que la competència periodística, plantejada en els termes actuals de còpia instantània, no beneficia ningú més que Google i les xarxes socials, ja que dilueix l’autoria i són els gegants d’internet els qui recullen els beneficis associats al trànsit generat. Identificar la traçabilitat, a més, és un servei impagable al lector, perquè li permet calibrar quina confiança li dona a un mitjà que no és el seu habitual. Très bien!