Les pauses publicitàries més estranyes d’Atresmedia

Des de fa setmanes, tant a Antena 3 com a La Sexta apareixen de manera abrupta unes pauses publicitàries que trepitgen el contingut televisiu. No es tracta de les pauses de tota la vida, en què els presentadors donen pas als anuncis. Tampoc són les interrupcions amb l’avís d’una cortineta que separa dos blocs d’un programa. Ni la clàssica transició entre dues emissions diferents. És un anunci de vint segons que irromp violentament sobre qualsevol esdeveniment que s’estigui emetent en aquell moment, aixafant-ne el contingut. La setmana passada, en plena tensió informativa i sensacionalista sobre la petició d’eutanàsia de Noelia Castillo durant l’emissió del Y ahora Sonsoles i del Más vale tarde, hi va haver diverses interrupcions d’aquestes característiques. Si s’estava emetent un reportatge, debatent en una tertúlia o fent una connexió en directe, aquells vint segons de publicitat trepitjaven el directe. Aquest dimecres, a Espejo público, Lorena García entrevistava Iñaki Anasagasti en una connexió en directe. Li preguntava per les fotografies de presos d’ETA que havien aparegut en una cursa popular i, per tancar la conversa, ho va aprofitar per demanar-li què en pensava de la petició del lehendakari de portar durant uns mesos el Guernica al Guggenheim de Bilbao com una forma de reparació simbòlica. Just en aquell moment va aparèixer de manera sobtada un anunci sorollós de vint segons que va tapar les seves paraules. Quan el tall publicitari violent i molest va arribar al final, Anasagasti ja estava acabant la frase. Ens vam quedar sense la seva resposta. Són inserts publicitaris que es fan al marge del senyal de l’emissió del programa. Ho injecten directament a la TDT. Si recuperes l’emissió a la plataforma digital d’Atresmedia o a través de la graella de Movistar+, aquell tall publicitari no apareix. Només és per als espectadors que miren la TDT. Òbviament, aquests inserts no t’estalvien la publicitat habitual. La fórmula podria vulnerar la llei general de comunicació audiovisual del 2022 perquè no respecta la integritat del programa –la publicitat no pot tallar respostes, frases, escenes ni cap continuïtat narrativa–. A més, aquesta pràctica es podria utilitzar com a forma de censura velada, trepitjant instants televisius a conveniència. El mètode s’inscriu en aquesta tendència cada vegada més estesa de la manca de consideració amb els espectadors. És una forma de transformar el model: l’audiència deixa de ser la destinatària del contingut per convertir-se en un simple dispositiu de recepció d’impactes publicitaris. L’experiència televisiva és cada vegada més fragmentada i poc acurada. Tenint en compte la facilitat de conquesta de determinades pràctiques comercials, el mètode pot acabar envaint les graelles televisives. Del tot per l’audiència al tot per la pela.