El periodisme "segons un estudi" arriba a la calba del príncep Guillem

L'imperi del clic va fer proliferar els titulars que destacaven conclusions apostuflants amb la xarxa d'afegir al titular la cua "segons un estudi". De vegades, la notícia era ferma. En uns altres, a partir d'un estudi legítim d'una universitat reconeguda s'havia tret el titular amb fòrceps. Però aquest subgènere encara té un nivell més baix: aquells estudis que no tenen cap mena de credibilitat perquè els ha fet una marca amb interessos obvis sobre la matèria presumptament analitzada.

Poso alguns exemples de casos rebuts a la bústia de la secció de Mèdia de l'ARA: "Un 64% d'espanyols prefereixen comprar en comerços petits" (firmat per una agència de màrqueting orientada a comerços petits), "El 69% dels espanyols consideren una prioritat tenir cura del seu somriure" (per una companyia d'arrengladors dentals invisibles), "El 86% dels espanyols consideren que el mobiliari ha de ser fonamental per al teletreball" (sí, ho han endevinat: una empresa de mobles). Llegeixo al Guardian que al Regne Unit també proliferen aquests pseudoestudis. I en citen un –d'una clínica de trasplantaments capil·lars– segons el qual el príncep Guillem és l'home calb més sexi del món. La metodologia fa posar els ulls en blanc: van posar a Google calb i el nom de la persona en qüestió i van mirar quants resultats hi apareixien. Tot i això, The Sun i altres diaris se'n van fer ressò.

Hi ha la temptació de pensar que és entreteniment inofensiu. Material per a discussions de barra de bar sobre si l'honor hauria d'haver anat a parar a Bruce Willis, Vin Diesel o Pep Guardiola. Però, pel camí, es va perdent una mica de respecte pels veritables estudis científics. I es banalitza la idea d'una veritat basada mínimament en la factualitat. Diuen des del seu escriptori nou un 27% d'homes calbs que tenen cura del seu somriure.