On és la policia patriòtica? (i nou claus més de la campanya)

BarcelonaDeu punts telegràfics. 1. No hi ha hagut el clàssic tema a la caverna sorgit de les clavegueres de l’Estat i firmat a mitges amb la policia patriòtica. Eppur si muove? O potser és que senzillament confien que els partits independentistes s'estavellin solets. 2. Poca presència dels partits tradicionals a les xarxes, on els extraparlamentaris han estat més eficaços a l'hora d’acaparar la conversa. 3. Atonia general a Twitter: l’esgotament mediàtic també es nota en una xarxa en decadència. 4. Nul debat sobre models de govern i molta pressió (infructuosa) perquè els partits es mullin sobre les aliances possibles. 5. El fatigós costum dels polítics de contestar sense respondre torna a fer que formats que haurien de ser complementaris (entrevistes informals, qüestionaris, etc.) acabin sent no els més útils, però sí els més interessants. 6. Els vídeos del PSC o d’Aragonès a TikTok mostren com es manté l'obsessió d’ocupar els espais “moderns” encara que no es domini el mitjà i el resultat sol ser contraproduent, o incòmode. 7. Hem esquivat que la immigració sigui un tema central de la campanya, per sort, als debats televisats. Partits com Junts o PSC, que han coquetejat abans amb explotar electoralment el tema de la seguretat, no han jugat aquesta carta. 8. Segueixen els aberrants blocs electorals als mitjans públics, que no hi ha manera d’espolsar-se. 9. La Junta Electoral ha evidenciat de nou el seu partidisme prohibint terminologia a TV3 perfectament raonada, sense protesta possible. En aquest cas no si muove res. 10. Bastant consens a les enquestes, que suggereixen una alta possibilitat de tornar-nos a veure en aquesta secció intermitent d’aquí a no gaire.