La plaça Catalunya de Barcelona, protagonista del ‘Sense ficció’

El programa emet també el documental ‘Els oblidats de la línia Maginot’

TV3 ofereix aquesta nit una sessió doble del Sense ficció, amb l’estrena de dos documentals de contingut històric i coproduïts per la televisió pública: primer s’emetrà Plaça de Catalunya: èxit o fracàs? i a continuació Els oblidats de la línia Maginot.

El primer d’aquests documentals, dirigit pel periodista Lluís Permanyer, es fixa en l’origen del que avui és el principal centre neuràlgic de Barcelona, la plaça Catalunya, un espai que, paradoxalment, l’arquitecte Ildefons Cerdà, dissenyador de l’Eixample, no preveia en el seu projecte com una plaça, sinó com una illa de cases més. Aquesta idea, però, va topar frontalment amb la voluntat dels ciutadans, que sense cap planificació van anar convertint aquell solar -sorgit de l’enderroc de les muralles de la ciutat- en una plaça on es van instal·lar hotels, cafès i espais d’oci.

Tot plegat va fer que, per a molts barcelonins, aquell lloc s’acabés convertint en un símbol de fracàs per a la ciutat. Amb el temps, però, aquesta idea ha desaparegut, i aquella plaça que mai no hauria hagut d’existir s’ha convertit en un dels llocs més concorreguts de Barcelona i en protagonista de nombrosos esdeveniments rellevants.

Una altra història de l’exili

Plaça de Catalunya: èxit o fracàs? s’emetrà a les 22.00 i, tot seguit, a les 23.10, començarà el segon documental de la nit, Els oblidats de la línia Maginot, que estudia un aspecte encara poc explorat de l’exili dels republicans espanyols que van fugir a França després la Guerra Civil. Dirigit per Enric Canals, el documental explica la història dels prop de 60.000 espanyols -uns 9.000 dels quals, catalans- que, per escapar de les duríssimes condicions dels camps de concentració francesos, van unir-se a les anomenades Companyies de Treballadors Estrangers, unes unitats integrades a l’exèrcit que es van destinar a completar la construcció de la línia Maginot, una gran fortificació que havia d’impedir una hipotètica invasió del territori francès per part de les tropes alemanyes i que, a l’hora de la veritat, no va servir de res.

Quan els nazis van ocupar França, la primavera del 1940, la majoria d’aquests exiliats van ser capturats i enviats al camp de concentració de Mauthausen, on molts van morir. “S’havien apuntat a anar a la línia Maginot per sortir de l’infern dels camps de concentració de França i van acabar caient en un infern encara pitjor”, explica Canals, i lamenta que fins ara “ningú ha parlat dels catalans de la línia Maginot”.

Segons el director -el pare del qual va ser un d’aquests “oblidats”-, avui només queden “vuit o deu supervivents” d’aquest periple, cinc dels quals aporten el seu testimoni al documental, que també ha parlat amb familiars d’alguns altres dels catalans que van viure aquella situació. A més de mostrar aquestes històries personals, el documental entra en algunes de les fortificacions encara existents de la línia Maginot, que, segons Canals, són “una atracció turística molt important a França”, tot i que “molta gent no sap que existeixen”.