Les plataformes i la trampa de la inflació
Disney ha avançat ja Netflix en nombre de subscripcions. Bé, d’alguna manera. En la seva presentació de resultats aquesta setmana consignava tenir 221,1 milions d’abonats, però sumant els de Disney+, la baratíssima Hulu (un dòlar al mes) i l’esportiva ESPN+. Però, en tot cas, són més que els 220,7 milions anunciats per Netflix fa unes setmanes, que eren un milió menys que en el trimestre anterior. Malgrat els bons resultats en subscriptors, la companyia del ratolí ha anunciat que crearà una modalitat nova amb anuncis, a un preu de 8 dòlars mensuals. És el que costa la versió sense publicitat actualment, que incrementarà el seu cost a 11 dòlars al mes a partir del 8 de desembre. Puja l’oli, puja el gel, puja la llum... i puja veure continguts premium.
La majoria de plataformes estan diversificant els seus ingressos i comencen a explorar l’entrada de diners de la publicitat. Algunes ofereixen un servei més barat; d’altres com Disney ho aprofiten per apujar la tarifa. Tot plegat ens parla dels enormes costos que estan sostenint els gegants que lluiten aquest partit. La matriu Disney anunciava uns beneficis de 1.410 milions de dòlars en el segon trimestre, però el resultat de la seva operació de streaming és negatiu per valor d’uns 1.100 milions. Si la companyia presenta resultats positius és perquè la gent ha tornat a acudir en massa als seus parcs temàtics, que aboquen un resultat d’explotació positiu de més de 3.600 milions de dòlars. Però, malgrat aquestes xifres de vertigen, l'empresa decideix aprofitar que estem acostumant-nos a alces fortes de preu i carrega sobre les espatlles dels seus clients el cost de mantenir el pols amb Netflix (que va tornar a apujar preus al maig) i Amazon Prime (que ha anunciat que farà el mateix al setembre).
De nou, la notícia suggereix que l’ascensor del vídeo a demanda no té oxigen per a tots els passatgers. O bé el públic s’acostuma a pagar més cara la bombona de continguts o bé ho fan les marques comercials... O bé algun dels passatgers haurà de baixar i quedar-se al replà. Però, en realitat, són les televisions tradicionals les més amenaçades: tant si les plataformes entren amb el ganivet a la mà a barallar-se per la publicitat –amb la formidable quantitat de big data que atresoren– com si comencen a produir formats més barats que la ficció típics dels consums lineals, companyies com Atresmedia o Mediaset tenen totes les de perdre. Per això s’hi estan aliant. I també per això, des de Catalunya, la Corporació necessita trobar l’encaix de TV3 en aquest panorama global amb una urgència màxima. O ens quedarem a l'entresol.
