PAREU MÀQUINES

De què anava realment la manifestació tabarnícola

Els diaris espanyolistes asseguraven que la marxa era "en defensa del castellà"

Activistes independentistes van ocupar la plaça Sant Jaume de Barcelona per evitar que l'entitat Hablamos Español hi pogués concloure la seva marxa, amb la qual exigia la fi de la immersió lingüística a l'escola. A partir d'aquí, tant 'El País' com 'La Razón' calcaven el mateix titular: "Els CDR impedeixen una manifestació en defensa del castellà a Barcelona". És discutible si 'impedir' és un verb just. Sembla més precís fer com 'El Mundo', que titulava: "La pressió dels CDR obliga a canviar el recorregut de la manifestació d'Hablamos Español". Això sí, suggeria que els Mossos havien col·laborat alegrement en el teòric boicot, mentre que 'La Vanguardia', més conciliadora, titulava: "Els Mossos eviten el xoc entre una marxa espanyolista i una altra de sobiranista".

En tot cas, l'èxit de la tabarniada que es va manifestar no va ser fer la marxa, o aconseguir que Alejandro Abad cantés l'himne espanyol amb la seva fantabul·losa lletra: "Juntos unidos, un mismo latido / un solo corazón que te amará hasta el fin". Glups. No. L'èxit està en aquest titular feliçment compartit per dos diaris nominalment d'ideologies contràries: "En defensa del castellà". També apareix a 'El Periódico', per exemple. Més aviat caldria admetre que era en contra del català. Els organitzadors parlen d'una presumpta "llibertat d'elecció" perquè saben que, quan hi ha dues llengües en contacte, si no intervenen polítiques de protecció és qüestió de (poc) temps que la gran es mengi la petita. És de primer de liberalisme econòmic, i també lingüístic. És la clàssica hipocresia, en definitiva, dels que enarboren la bandera del bilingüisme mentre defensen una opció que condemnaria milers de nens a ser monolingües en castellà. L'èxit, doncs, és que es digui que defensen, quan ataquen. Tabarnisme en estat pur. I no pas lluny del llenguatge de l'odi.

Etiquetes

Més continguts de