A quin preu cotitza el menor immigrant a Madrid, Andalusia o Catalunya?

Bona part dels mitjans han anat deixant enrere l’acrònim MENA per parlar dels menors d’edat immigrants sense tutor, ja que resultava deshumanitzador. Però això no vol dir que no segueixin sent moneda de canvi polític, que és una altra manera de reduir-los a un problema transaccional i desviar el focus del drama humà que hi ha rere aquest fenomen. El pacte entre Junts i el PSOE ha fet treure les urpes a la premsa afí al PP, que s’escandalitza perquè Catalunya rebrà menys de 30 immigrants, mentre que Madrid n’haurà d’acollir 700. L’asimetria s’explica, entre altres factors, per l’esforç ja suportat en aquesta matèria, però òbviament la caverna sap que el context no l’afavoreix i per això el xuta discretament sota l’estora: molt millor passar de puntetes sobre el criteri tècnic i, en canvi, dedicar l’espai a explotar l’enèsim fals greuge dels pèrfids catalans. A més, com que no hi ha un registre unificat per comunitats autònomes, Ayuso té via lliure per dir que n’ha acollit més de 10.000, o de 30.000, si fa falta: inflar la dada és gratis. A El Mundo, per exemple, es diu que Andalusia acollirà més que vuit comunitats juntes. Com que l’aberració matemàtica és de l’alçada d’un campanar perquè s’expressen en termes absoluts i no relatius, just després admeten que en realitat la diferència de cens és de només un milió i mig d’habitants, perquè la comunitat presidida per Juanma Moreno és la més poblada d’Espanya, amb molta diferència respecte de les de la cua.

Recordem que fa només un dia, aquest diari renyava Vox per les seves posicions antiimmigració. Però, esclar, si ara una política distributiva equilibrada perjudica la seva protegida editorial Ayuso, aleshores cal tornar a problematitzar aquests menors –que sí, que suposen efectivament un repte– i desenterrar la retòrica que només vint-i-quatre hores abans rebutjaven. Tot molt coherent.