'La Razón' nega que hi hagi cultura de la violació
La qualitat d'un diari es mesura, també, pel nivell amb què aborda els debats. I La Razón mostrava aquest diumenge com es pot malbaratar una doble pàgina amb el que anunciaven a portada com "Diccionari bàsic per parlar la neollengua progre". Les entrades que compilaven incloïen perles com dir que la cultura de la violació era "una ficció sostinguda pel feminisme més radical" o parlar de la revictimització com una reacció exagerada a una simple requesta d'informació que els progres han encunyat per lluitar contra "la injustícia que suposa la presumpció d'innocència de l'acusat". Quan parlen de feminisme diuen que abans definia "el moviment polític i social que va reivindicar, defensar i aconseguir els canvis necessaris per aconseguir la igualtat real en drets i deures", donant a entendre que ja no és necessari, si s'han assolit els objectius. Només hi havia escarni i l'assumpció o bé naïf o bé malintencionada que la dreta no pugna també pel control del llenguatge. I, a la introducció, unes declaracions de Fernando Savater de fa un parell d'anys (no es descarta que, des de llavors, la febril signatura de manifestos li hagi impedit pronunciar-se de nou sobre aquest tema, o qualsevol altre). La burla és un recurs però, en periodisme, pot ser també el grau zero de la mandra quan ni tan sols et molestes en buscar experts que analitzin la qüestió. Si pot ser amb perspectives diferents, perquè el lector conegui els arguments d'una banda i l'altra.
A mi no em convenç el "totis", per raons lingüístiques, però la befa fàcil justament dona una mica la raó als promotors d'aquesta opció, ja que evidencia les relacions de poder entre diferents grups de parlants. Negar-los fins i tot l'opció de debatre és una acció de força de la majoria. Molts agents creuen que canviant la llengua canviaran el món, cosa que està francament per veure. Ara bé, esbandir l'assumpte sense analitzar-lo i omplir les pàgines d'informació de fel opinativa és un empobriment col·lectiu.
