La sèrie de Netflix que ens posa un mirall incòmode
L’auge de l’extrema dreta ja no es manifesta només a través de resultats electorals. Ja la notem en les tertúlies televisives, en espais humorístics, en sobretaules incòmodes, en grups de WhatsApp i, fins i tot, en reunions i assemblees vinculades a l’escola dels fills. La sèrie Salvador, a Netflix, arriba en un moment òptim per reflexionar sobre com els tentacles del feixisme s’han infiltrat en la nostra quotidianitat. L’actor Luis Tosar interpreta el Salvador, un professional sanitari que descobreix que la seva filla forma part d’un grup neonazi. L’home, decebut, voldrà entendre les raons que han portat la noia fins aquest extrem tan oposat a les seves conviccions.
La sèrie, de vuit capítols, és addictiva perquè conjuga dues habilitats complementàries: la d’Aitor Gabilondo, creador expert en relats en què el conflicte polític i social penetra en l’esfera domèstica, i la del director Daniel Calparsoro, que domina els codis del thriller ambientat en contextos de violència.
Que el focus argumental se centri en un grup ultra és incòmode per l’agressivitat dels personatges. Però val la pena endinsar-se en la història, perquè allò que al principi ens sembla llunyà resulta que no ho és tant. La sèrie aprofundeix en dilemes socials i culturals sense maniqueismes. Més que crear tensions entre bons i dolents explica la complexitat dels fils que mouen els protagonistes. En les trames hi reconeixem molts dels conflictes socials que veiem als informatius i als nostres barris. Salvador arrenca en la prèvia d’un partit de Champions al Bernabéu, considerat d’alt risc, on els ultres del Madrid i de l’Olympique de Marsella han pactat un enfrontament. Però el futbol és només l’excusa. La sèrie ens mostrarà tot el que existeix sota aquesta tapadora. Vincles amb el narcotràfic, control i xantatge de locals nocturns, complicitats amb la policia i els jutges, empresaris que exerceixen de mecenes i contactes amb els líders polítics de l’extrema dreta. Descobrim com els ultres conviuen amb el nostre dia a dia i les estratègies que fan servir per captar nous adeptes, aprofitant la desesperació i la vulnerabilitat econòmica i emocional. Veiem com es graven i es viralitzen els vídeos que trobem a les xarxes socials i les estratègies que fan servir per manipular el discurs social. Salvador és un thriller policial molt ben cosit a escala dramàtica. Les interpretacions són molt bones i el guió gestiona molt bé els conflictes, els girs, el suspens i el drama. Però la capacitat que té la història per convertir-se en un mirall del nostre present és el que la fa créixer. És com si la sèrie dialogués constantment amb l’espectador, recordant-li que la història que està veient té a veure amb el que passa més enllà de la pantalla. En el capítol sis hi ha una escena molt tensa d’un sopar a casa d’un empresari, en què l’amfitrió deixa anar un discurs sobre la manipulació informativa i social que et deixa clavat al sofà. Salvador és una història trista, però posa la lupa en el nostre present. No ens agrada el que hi veiem, però vol que entenguem el que, a vegades, ens resulta incomprensible.