'Alien: Planeta Tierra' porta per primera vegada els xenomorfs a la televisió i a la Terra
Noah Hawley dirigeix, acompanyat de Ridley Scott a la producció, una preqüela ambientada dos anys abans del film original
BarcelonaAquest agost, la franquícia Alien fa el salt definitiu a la pantalla petita i, per primer cop, porta el seu terror fins al nostre planeta. Alien: Planeta Tierra, nova producció ambientada a l’univers creat fa més de quatre dècades per Ridley Scott, s’estrena aquest dimecres 13 d’agost a Disney+ amb els dos primers capítols. La resta, fins a completar els vuit de la temporada, arribaran setmanalment cada dimecres. És la primera sèrie no animada de la saga, amb Noah Hawley, director de Fargo, al capdavant i Scott com a productor executiu.
La història, concebuda com una preqüela, situa l’acció l’any 2120, dos anys abans dels esdeveniments d’Alien (1979) i molt abans que les tres pel·lícules que van seguir abans dels films recents, que tornen a tirar enrere. En aquest futur, la Terra està governada per cinc grans corporacions –Prodigy, Weyland-Yutani, Lynch, Dynamic i Threshold– en un món en el qual conviuen humans, cíborgs i sintètics. El punt d’inflexió arriba amb la creació de Wendy, el primer híbrid amb cos robòtic i consciència humana. El descobriment desperta una cursa global per la immortalitat. Enmig d’aquest escenari, l’accident del vaixell espacial Maginot –propietat de Weyland-Yutani– a Ciutat Prodigy i l’operació d’un grup de soldats tàctics i Wendy per investigar-lo revelaran unes formes de vida alienígenes més terrorífiques del que ningú podria imaginar.
Hawley ha explicat que la sèrie ignorarà, en gran part, els fets de Prometheus (2012) i Alien: Covenant (2017). L’objectiu és equilibrar acció i suspens amb reflexions sobre el poder, la tecnologia i la condició humana. FX ha confirmat que no hi apareixerà cap personatge de les pel·lícules, incloent-hi Ellen Ripley, tot i que Hawley no descarta establir connexions amb el film original en futures temporades. El repartiment inclou Sydney Chandler, Timothy Olyphant, Alex Lawther, Essie Davis, Babou Ceesay, Samuel Blenkin, David Rysdahl i altres noms internacionals.
L’impacte cultural d’Alien ajuda a entendre la dimensió d’aquest llançament. El 1979, Ridley Scott, amb guió de Dan O’Bannon i Ronald Shusett, estrenava un film que havia començat amb el títol provisional de Star Beast. L’èxit de Star Wars va convèncer la Fox d’invertir-hi més recursos, i el resultat va ser un clàssic del cinema de terror i ciència-ficció: amb un pressupost de 14 milions de dòlars, va recaptar-ne prop de 188 a tot el món. L’atmosfera claustrofòbica de la nau Nostromo, el disseny biomecànic d’H.R. Giger, la crítica a la cobdícia corporativa de Weyland-Yutani i la irrupció de l'heroïna Ellen Ripley –interpretada per Sigourney Weaver– van establir les bases d’un univers narratiu que encara inspira pel·lícules, sèries i videojocs.
La saga ha evolucionat amb cada estrena. Aliens (1986), de James Cameron, va transformar el terror claustrofòbic en una epopeia d’acció militar amb marines espacials. La tercera entrega, Alien³ (1992), va marcar el debut de David Fincher com a director, però també va patir una producció caòtica amb canvis de guió i una productora amb presses. Alien Resurrection (1997), dirigida per Jean-Pierre Jeunet i escrita per Joss Whedon, va optar per un to més grotesc i experimental. Els anys 2000 van sumar-hi els encreuaments amb Predator, mentre que Scott va recuperar la franquícia amb Prometheus i Alien: Covenant, preqüeles que van ampliar el rerefons mitològic. El 2024 Alien: Romulus, dirigida per Fede Álvarez, va superar els 350 milions de dòlars a taquilla i va quedar confirmada la marca comercial.
En més de quaranta anys, el xenomorf s’ha convertit en una icona del terror espacial. La seva estètica metàl·lica i orgànica alhora i el seu cicle vital parasitari han inspirat còmics –els únics mitjans en els quals ja havien arribat a la Terra–, novel·les, figures de col·leccionista, videojocs i homenatges televisius, des de Stranger things fins a The Expanse. Malgrat aquesta influència, fins ara cap sèrie d’imatge real havia arribat a bon port. Hi va haver intents frustrats, com un projecte per a ABC als anys vuitanta, la sèrie d’animació Operation: Aliens (1992) o Aliens: War Games (2007), mai completades. L’únic precedent televisiu és Alien: Isolation - The Digital Series (2019), una websèrie animada basada en el videojoc homònim.
L’anunci oficial d'Alien: Planeta Tierra va arribar el 2020, durant l’Investor Day de Disney, com una aposta decidida per portar la franquícia a un nou terreny, ambientada a la Terra, amb un equip creatiu consolidat i sense dependre de personatges clàssics. Si aconsegueix complir les expectatives, la sèrie podria obrir una nova etapa per a Alien, més enllà de la nostàlgia, i consolidar-se com una revitalització creativa d’una de les mitologies més reconeixibles del cinema contemporani.