Per als adolescents, tendresa i respecte

TikTok és el flautista d’Hamelín que arrossega els adolescents a consumir sèries que suposadament retraten el seu món i la seva realitat, val a dir que la majoria força horroroses i inversemblants. Però Heartstopper és l’excepció a l’allau de bestieses passades de rosca. El nou èxit de Netflix és una sèrie de televisió britànica que mostra l’enamorament de dos companys d’institut, en Charlie i el Nick. Heartstopper s’ha venut com la sèrie que dona uns referents que tantes generacions anteriors van trobar a faltar a la televisió. I és cert. Però la gran virtut és la construcció dels personatges i la seva manera de relacionar-se entre el grup d’amics més enllà de quina sigui la seva sexualitat. No és només que mostri uns referents LGBTQ+ sinó que ho faci amb trames narratives que transcendeixen les etiquetes per explicar alguna cosa més universal: l’amistat sincera i l’amor. El que és revolucionari de Heartstopper és com els personatges són capaços d’explicar-se els seus sentiments, de comunicar les seves pors i de tractar-se amb un respecte profund i incondicional els uns als altres. És un mirall del que hauria de ser una amistat sana. Mostra la transcendència dels vincles de confiança, no només amb els amics sinó també amb l’entorn familiar. I aquest és el gran valor que ha de servir de referència a una generació nodrida audiovisualment a partir d’impactes vinculats a l’aïllament, la violència, el sexe desmesurat i les drogues. Potser és un pèl ensucrada, sobretot perquè utilitza el reforç puntual d’un grafisme heretat del còmic, que és d’on prové la història original. Però no pretén retratar un món idíl·lic. Reflecteix l’existència de l’homofòbia, la transfòbia i el masclisme però en cap cas els normalitza i els converteix en l’entorn immutable que ofega uns personatges que només existeixen en tant que víctimes solitàries. 

Heartstopper trenca els codis de la narrativa audiovisual adolescent. Des de fa dècades ens han acostumat que els conflictes en pel·lícules i sèries juvenils es basen en els malentesos, l’agressivitat i la incomprensió, ja siguin a nivell escolar o familiar. Però la sèrie no només fuig d’aquests tòpics sinó que juga a fer-nos creure que hi està a punt de caure per oferir-nos un gir inesperat, en què la tendresa i la capacitat de dialogar s'imposen al rampell i la immaduresa. La relació d’en Charlie i en Nick és també un referent de sinceritat, d’intel·ligència i d’amistat profunda. El vessant romàntic de Heartstopper no es basa en una superació d’obstacles i sentiments no expressats. La virtut d’aquest grup d’amics que envolten en Charlie i en Nick és que parlen, es demanen ajuda i s’estimen de veritat. Els pares són personatges esporàdics, però transmeten suport incondicional als fills. 

Heartstopper no normalitza els nois i noies drogats i amb conductes de risc. És un vot de confiança a l’adolescència. Aposta per la tendresa i el respecte, que potser són dos aspectes que la televisió ha oblidat quan posa el focus sobre aquesta generació.